Barcelona (T.Martínez). –  L’entrenador de la UE Sant Andreu, Miguel Álvarez, va passar pels micròfons per Ràdio Trinitat Vella per fer balanç dels seus mesos davant el club andreuenc. Al darrer Paraules d’Esport de la temporada, no va confirmar el seu futur.

Un parell de setmanes després del desenllaç, més en fred, quina anàlisi fas dels mesos al front del Sant Andreu?

El mateix que a les darreres setmanes. Tothom diu que ens ha faltat un mes, però potser ens ha sobrat el primer. A partir de llavors l’equip ha competit bé i ha sumat una puntuació lògica, però el primer mes amb les lesions i expulsions ens va passar factura. Hem arribat tard a puntuar.

Per tant, no estaries d’acord amb la visió que deia “que Miguel Álvarez va arribar massa tard”?

No. Crec que hi havia prou temps. Em podria excusar en els àrbitres o altres coses, però no seria just. Quan em van trucar vaig acceptar perquè confiava en salvar l’equip. Llavors no saps les adversitats que et trobaràs, com el primer mes. Als últims partits potser vam tenir mala sort, però no crec que sigui “mala sort.” Quan els equips tenen una necessitat tan imperiosa de guanyar-ho tot... el dia de l’Espanyol falles un penal o el dia d’Huracan perdones. Les ganes de guanyar et porten a fallar o que no t’acompanyin situacions que en bona dinàmica t’acompanyarien.

Durant la seva carrera, ha afrontat situacions amb un equip tan necessitat com aquest al tram final de temporada?

Porto molts anys entrenant i ja he viscut de tot. Per exemple, al Ciutat de Múrcia, faltant set setmanes ens va sobrar una, a Hora a Primera Catalana i ho vam salvar o a l’Hospitalet, quan el vaig agafar a la jornada 12 quan estava penúltim i ens va faltar un punt per fer play-off. Cada situació, club i plantilla és diferent i a vegades les coses no surten per molt que s’hagi treballat. L’anàlisi la tinc clara, però. Encara que crec que el club ha fet tot el possible per no baixar i que l’afició és sensacional; amb molt poc es conforma. A l’últim partit contra l’Olímpic de Xàtiva o l’Eldense, l’equip ha fet nou gols i la gent ha gaudit amb el nostre futbol. Sempre ens han donat suport. El dia de l’Olímpic estaven enfadats a la primera meitat, lògic, però vam millorar a la segona meitat i vam remuntar: havíem baixat i semblava que haguéssim guanyat la Champions. És una pena no haver-ho aconseguit.

Ara hi ha una pregunta que es fa tothom al Sant Andreu: seguirà Miguel Álvarez?

No ho sé. Ja ho vaig dir en el seu moment: encara sóc entrenador del Sant Andreu, com diu el meu contracte, però no depèn de mi. Sembla que ells volen que segueixi, però primer cal veure quin projecte tenim l’any vinent. A partir d’aquí podré escollir si sí o si no.

Encara no hi ha hagut cap reunió amb la directiva?

Sé de boca de la directora esportiva i del president que ells volen que em quedi però que de moment el club no té un projecte tangible que pugui tocar. Està tot a l’aire i cal esperar què decideix el club.

En aquest sentit, es marca algun límit abans d’escoltar altres ofertes?

El Sant Andreu sap quina és la meva opinió i ells m’han dit que encara no em poden dir res. Els jugadors i els entrenadors estem igual, i si es dirigeixen a nosaltres els haurem d’escoltar, és normal. Però el més important ara és el Sant Andreu i a partir d’aquí començaré a escoltar si algú em truca i recorda que existeixo. Com a mínim els hauré d’escoltar, com qualsevol treballador que vol seguir treballant.

Pel que ha vist a nivell d’estructura del club, ha notat que la institució ha progressat en els mesos que ha estat al Sant Andreu?

Quan arribes a un club de Segona B el primer que vols és que tots els recursos que tens al teu voltant siguin els lògics de la categoria. En comparació amb altres equips crec que té uns recursos sensacionals i que la directiva ha pagat al dia i posar les coses fàcils a la plantilla i al cos tècnic. A nivell de recursos humans la gent és sensacional. Als tres mesos que porto aquí només tinc paraules bones per totes les oportunitats que m’han donat. És una pena que un club sanejat i que paga al dia perdi aquesta possibilitat.

Veu capacitat econòmica i institucional al club perquè el club torni directament a Segona B?

Encara no puc dir què pensa el club. Les persones més properes a mi voldrien que seguís, però no m’han dit quines possibilitats hi ha a nivell de recursos o de pressupost. Però la gent no pot pensar que puges i baixes com si compressis una xocolatina en una botiga. El futbol és més complicat. Per exemple, el Cádiz amb 23.000 espectadors i el camp ple vol pujar i es troba un equip com l’Oviedo. A Tercera també passa el mateix. Has de quedar entre els quatre millors del grup corresponent i jugar la promoció. És important intentar quedar primer per tenir moltes més possibilitats, però no és fàcil. Si fos tan senzill ho faria tothom. Davant de tot cal fer un projecte ferm. L’últim cop que va baixar el Sant Andreu ja sabem quin equip va fer Natxo. Cal intentar fer un equip fort i que el màxim possible de gent pugui continuar si tens la capacitat de pujar, amb un projecte a curt i també mig i llarg termini. I començar el més aviat possible; com més tard comencis menys possibilitats tindràs. Sinó la gent s’anirà comprometent. Encara que per localització, història i dirigents el Sant Andreu pot confeccionar un bon equip.

Com ha vist el futbol base del club aquests mesos? Ha pujat el juvenil i ja hem vist com alguns jugadors han entrenat amb regularitat amb el primer equip.

S’ha fet una tasca sensacional amb el juvenil i el seu ascens a Divisió d’Honor. S’ha guanyat una categoria que és vital, et facilita moltíssim les coses. Un jugador de Divisió d’Honor té més nivell i el salt és més petit. Hi ha nois joves amb projecció, han estat treballant amb nosaltres i tenen futur. És un gran pas per tenir bons jugadors de cara al primer equip.

Barcelona (G.Pérez).- El sant Andreu ha conegut aquest cap de setmana tres nous rivals per l’any vinent al grup català de Tercera Divisió. El Morell és el segon equip que puja des de Primera Catalana mentre que Figueres i Europa han quedat eliminats de la promoció d’ascens i, per tant, no pujaran a Segona B. Amb els graciencs es recuperarà un derbi que no es veia des de la temporada 2007-08.

A Primera Catalana, el Júpiter ja tenia des de la setmana passada plaça a Tercera Divisió. Faltava per definir-se qui pujava directament des del grup 2. I qui era el favorit, el Morell, no ha fallat. Ha sumat el punt que necessitava i ha celebrat un històric èxit. De la seva banda, el Santboià ha quedat segon del grup i haurà de disputar amb el Granollers la promoció d’ascens. Un dels dos també jugarà a Tercera.

O podran ser els dos però per aconseguir-ho necessiten que Ascó i Pobla Mafumet pugin a Segona B. Els primers ha caigut en la promoció de campions enfront el Jumilla, amb un gol dels murcians en temps de descompte (3-2). Encara tenen una segona oportunitat, però. El filial del Nàstic, de la seva banda, ha eliminat el Tuilla i segueix viu. Tots dos ara han de superar dues eliminatòries.

Qui ha quedat sense opcions han estat el Figueres i l’Europa. Els de l’Empordà no han pogut fer bo el 2-1 de l’anada i han caigut per 1-0 enfront el Numància B. El valor doble del gol aconseguit pels sorians a Vilatenim ha condemnat els catalans.

De la seva banda, l’Europa ha vist com el Jerez de los Caballeros ha remuntat amb un 2-0 el gol d’avantatge que havien aconseguit al Nou Sardenya. Per tant, els gracients, a l’igual que els empordanesos, seguiran a Tercera. Això permetrà recuperar un altre gran derbi barceloní. Des de la temporada 2007-08 el Sant Andreu no s’enfrontava a l’equip escapulat. Llavors, es va guanyar els dos encontres: 3-0 al Narcís Sala i 0-1 a terreny contrari.

Falten encara, per tant, dues places del grup 5 per definir. El Manlleu necessita un ascens a Segona B, ja sigui de l’Ascó o de la Pobla per salvar-se. La resolució, però, encara trigarà quatre setmanes en arribar.

Promocions de Segona B

Pel que fa a la promoció d’ascens a Segona A, el Nàstic ha assolit l’ascens. El 3-0 al Nou Estadi enfront l’Osca, amb un darrer gol, per cert, de l’ex del Sant Andreu Marcos Jiménez ha culminat un retorn a la categoria de plata que es buscava des de fa tres anys.

En l’altra eliminatòria de campions, l’Oviedo ha guanyat per 0-1 al Ramon de Carranza. El Cadis, com l’Osca, anirà a la repesca on continuen, del grup 3, Hércules i Múrcia. El Reus, en canvi, no ha pogut superar l’1-0 en contra amb el qual el Racing de Ferrol s’ha plantat al Nou Estadi. Pel que fa a la promoció per eludir el descens, l’Eldenc ha confirmat la superioritat davant l’Avilés i ha certificat la permanència.

Barcelona (T.Martínez). - La temporada 2014-15 ha estat especialment agitada per Rubén García. L’entrenador del planter andreuenc es va fer càrrec del primer equip del conjunt quadribarrat després de la destitució de Piti Belmonte amb la gran temporada del juvenil com a principal aval. Malgrat tot, la seva etapa amb el primer equip va ser curta i amb l’arribada de Miguel Álvarez va tornar a fer-se càrrec del juvenil, al qual ha retornat a la Divisió d’Honor. Amb García fem balanç de la temporada.

L’equip ha tancat l’ascens a Divisió d’Honor. Quin balanç es fa de la temporada?

Estic molt content. Des del primer dia, el 23 de juliol, l’equip sabia quin era l’objectiu i hem lluitat per aconseguir-lo dia a dia.

Quina és la importància de l’ascens pel club?

Després del descens del primer equip, és una petita alegria pel club i el soci. Tenir el juvenil a la màxima categoria ens anirà molt bé de cara al futur, vindran més madurs que de nacional.

Quines han estat les principals dificultats amb què s’ha trobat l’equip durant la temporada?

En ser una lliga tan llarga, el més meritori és la pinya que ha fet el vestidor. Són 34 jornades i competir cada setmana és complicat. Defensivament és el millor que hem fet: hem guanyat 11 partits per 1-0 o 0-1.

El bloc està format per jugadors més joves, de primer any, o per futbolistes que deixaran de ser juvenils?

Hi ha hagut dos jugadors de primer any que han participat molt, set de segon any i la resta de tercer any. Així que nou no acabaven la seva etapa juvenil.

Ja està més o menys previst què pot passar amb aquests juvenils de tercer any, si hi ha opcions que alguns arribin al primer equip?

Això s’acabarà de definir quan hi hagi entrenador confirmat al primer equip. Però la idea del club, crec, és que arribi algun.

Els que tenen més números són els que han entrenat amb regularitat amb el primer equip o han tingut algun minut?

Jordi Méndez encara té un any de juvenil, encara que ja ha jugat un partit sencer a Segona B. Dels que acaben, dependrà de l’entrenador. Si és Miguel Álvarez, li agradaran uns jugadors que potser no agraden a un altre.

Va haver un tram de temporada on es van apropar els principals rivals. Creus que el juvenil es va ressentir del temps que vas passar dirigint al primer equip?

Per a res. De fet, quan el meu segon va agafar l’equip ho va fer molt bé i va sumar 14 punts sobre 18. Quan vaig tornar jo vam tenir el calendari més complicat i es van apropar més els rivals.

Com valores, a nivell personal, l’etapa al primer equip del Sant Andreu?

Hi ha dos temes. A nivell personal estic molt content amb la institució perquè va confiar en mi. L’experiència amb 26 anys va ser brutal i vaig ser el més jove en debutar a Segona B. La llàstima va ser no poder fer més punts per salvar-nos, que va ser la pena. El millor és que vaig marxar amb victòria, però tampoc va servir per res.

Estaves tranquil perquè si no funcionava estava tancat que et tornaves a fer càrrec del juvenil?

Quan em van comunicar que volien que em fes càrrec del primer equip, vaig ser realista i vaig preguntar què passaria si no sortia com tothom volia. I em van confirmar que si succeïa qualsevol cosa tornaria al juvenil. Estava parlat.

Que vas aprendre en els mesos que vas dirigir al primer equip? Hi ha aspectes que has pogut aplicar al juvenil després?

Quan estàs a Segona B veus el juvenil d’una altra forma. A les últimes jornades, quan ens jugàvem molt, he intentat expressar tranquil·litat. Crec que això ens ha ajudat. Al primer equip també he après a adreçar-me a gent més gran que jo, perquè la meitat del vestidor ho era.

Què feies per evitar aquesta distància?

Vaig seguir com era jo, amb el dubte si el vestidor m’acceptava. I no tinc cap queixa, només paraules d’agraïment als jugadors, que es van portar molt bé.

Quins objectius es marca el juvenil per la temporada vinent?

Volem fer l’equip més competitiu possible per salvar-nos el més aviat possible i nodrir el primer equip amb jugadors.

Barcelona (Redacció).- El juvenil del Sant Andreu, ja a Divisió d’Honor, ha tancat la temporada amb una derrota al camp del Blanca Subur. Els quadribarrats, amb l’objectiu acomplert, han pagat la falta d’intensitat i el fet de presentar un onze de jugadors poc habituals. Tot i la derrota, la satisfacció per la magnífica temporada i, sobretot, per l’ascens aconseguit és màxima.

L’equip, s’ha de reconèixer, ha completat un nefast primer temps. Dels pitjors de l’any probablement. I d’això s’ha aprofitar el conjunt local. La poca intensitats dels andreuencs ha provocat massa facilitat les coses als davanters rivals, que al descans ja havien sentenciat el duel. Armengol i Midgley en dues ocasions van anotar els tres gols.

Al segon temps, els canvis introduïts per Rubén García han fet millorar la cara a l’equip. Els quadribarrats ho han intentat però sense sort i ni tan sols han pogut maquillar el marcador. El 3-0 final, però, no suposa cap daltabaix. Simplement una petita decepció en una temporada plena d’alegries per a l’equip juvenil que, l’any vinent, jugarà a la màxima categoria.

Camp: Nous Pins Vens.

Blanca Subur: Cuberos, Angulo, Sergio Gómez (Riveros, 57’), Plazas, Montaner, Vidal, Armengol, Durango, Arnan (Pujol, 65’), Midgley (Navarro, 65’) i Álvaro (Escofet, 60’).

Sant Andreu: Pau Otero, Fábrega (Adrià López, 50’), Mikel Bergerandi (Cristian Pazo, 46’), Pol Huerta, Vives, Ortega (Oriol Fernández, 50’), Velarde, Párraga, Brian Ragageles (Alberto, 46’), Polo i Víctor Molina (Roca, 46’).

Àrbitre: Congost Larrosa: T.G.: Vidal, Pujol / Velarde, Párraga (2, 85’) i Pazo (2, 88’).

Gols: 1-0, Armengol (20’). 2-0 Midgley (31’). 3-0, Midgley (44’).

Barcelona (Redacció).- El Júpiter, tal i com era de preveure, serà l’any vinent un dels dinou rivals del Sant Andreu a Tercera Divisió. Els de la Verneda han confirmat aquest cap de setmana el seu retorn a la categoria i, d’aquesta forma, es recuperarà un dels derbis amb més tradició de la ciutat de Barcelona.

El Júpiter necessitava una victòria al camp del Montcada per refermar el seu èxit, però, al final, ni tan sols li ha calgut. El Granollers, l’únic equip que el podia atrapar, va perdre sorprenentment al camp del Molletense el dissabte i, per tant, matemàticament els grisgrana ja eren a Tercera quan aquest diumenge al matí han saltat al camp. Ha estat, doncs, un partit per celebrar. I ho han fet amb triomf. Un 1-2 que evidencia que han estat el millor equip del grup 1 de Primera Catalana.

L’ascens del Júpiter i el descens del Sant Andreu permetrà recuperar un duel entre històrics de Barcelona que feia anys que no es veia. Concretament des de la temporada 2001-02. Aquella lliga, els de la Verneda van superar els quadribarrats al seu camp (3-1), resultat que, per cert, va costar el càrrec al llavors entrenador andreuenc, Xavi Torrijos, i van arrencar un empat del Narcís Sala (2-2). Malgrat aquests dos resultats, van acabar perdent la categoria. Des de llavors, no han tornat a coincidir ja que els grisgrana van començar un viacrucis per categories regionals, amb un únic any a Tercera on no va estar el Sant Andreu. Només han coincidit en amistosos o en el tradicional Torneig d’Històrics i, malgrat això, s’ha de dir que sempre hi ha hagut una excel·lent relació a nivell directiu i d’aficions.

L’altre campió del Primera Catalana, el del grup 2, encara està per definir. Morell i Santboià. Cap dels dos ha fallat en la penúltima jornada i, per tant, el desenllaç haurà d’esperar uns dies més. Els tarraconins parteixen amb avantatge per pujar directament. En canvi, els del Baix Llobregat, tot un altre clàssic, hauran d’esperar una carambola que, si no arriba, els obligarà a jugar la promoció d’ascens amb el segon classificat del grup primer, el Granollers. Un dels dos també serà rival del Sant Andreu.

Barcelona (G.Pérez).- El Sant Andreu ja sap que la temporada vinent jugarà al grup cinquè de Tercera Divisió. I amb el final de lliga a aquesta categoria ja es coneixen una bona part dels rivals contra els que s’haurà d’enfrontar. Ja hi ha dotze equips, a banda dels quadribarrats, que, tret de circumstàncies estranyes militaran l’any vinent a la Tercera catalana.

Els dotze equips són aquells que enguany ni s’han classificat per a la disputa de la promoció d’ascens ni han baixat. És a dir: Vilafranca, Prat, Terrassa, Rubí, Masnou, Cerdanyola, Palamós, Peralada, Montanyesa, Gavà, Sabadell B i Santfeliuenc. Destaca especialment el derbi amb els de Nou Barris, inèdit fins ara.

Falten, per tant set equips per completar el grup. Quatre d’ells podrien ser els que s’han classificat per a la promoció d’ascens: Ascó, Pobla de Mafumet, Europa i Figueres sempre i quan no aconsegueixin pujar a Segona B. En cas d’un ascens, l’equip que es quedaria al grup seria el Manlleu. Els osonencs, tot un clàssic, han quedat quarts per la cua i necessiten que es compensi, justament el descens del Sant Andreu.

I els altres tres rivals han de sortir de Primera Catalana. El Júpiter, al grup 1, ho té molt a prop. De fet, si aquest diumenge guanya el Montcada es convertirà en equip de Tercera. Al grup 2, el Morell sembla el favorit però el Santboià també aspira al segon lloc. Qui no ho aconsegueixi directament tindria l’opció en la promoció amb el segon classificat de l’altre grup, que tot apunta serà el Granollers. A banda, en cas de més ascensos a Segona B, també hi hauria més pujades des de Catalana.

En les properes setmanes s’ha d’acabar de completar el grup. El Sant Andreu haurà d’estar atent per saber els dinou rivals amb els que competirà per mirar de recuperar la categoria perduda. 

Barcelona (T.Martínez).- José Miguel Morales va atendre els micròfons de Ràdio Trinitat Vella al darrer Paraules d’Esport (diumenge, 20h), per repassar la temporada del Sant Andreu. El porter i capità quadribarrat s’ha mostrat autocrític amb l’actuació de l’equip i també ha parlat dels seus plans de futur, que passen pel Narcís Sala sempre i quan la directiva hi tingui interès.

Quina valoració feu de la temporada?

Molt dolenta. Sempre que baixes de categoria és una mala temporada.

Què ha canviat aquest any perquè l’equip entrés en aquesta dinàmica?

Quan entres en aquestes dinàmiques és molt difícil sortir-ne. L’equip ha treballat moltíssim per fer tot el contrari del que ha fet, però hi ha vegades que no surten bé les coses, tens moltes lesions, etc. Tenim el que mereixem.

Com han estat aquestes últimes setmanes, aquests dos últims partits que s’han de jugar sabent que ja no hi ha opcions?

Es viu malament, perquè es consuma el que no vols que passi. Però l’equip ha seguit treballant i fent el mateix que cada setmana: treballar per guanyar els partits. No hem aconseguit l’objectiu i cal fer balanç de la temporada.

Han passat tres entrenadors, Piti, Rubén García i Miguel Álvarez. Què ens pots comentar de la seva forma de treballar i del seu tracte personal?

Ha estat el mateix amb tots: ganes de treballar i de voler fer les coses bé. No hi ha hagut cap problema. Hem tingut dinàmiques molt dolentes on els jugadors hem estat els principals culpables. Som els que juguem i no hem tret els partits. Cada míster ha fet el millor possible.

Un dels actors importants ha estat el canvi de directiva a nivell institucional. Com ha estat la relació de la plantilla amb la directiva?

Molt bona. Ho han donat tot. Ens han donat tot el que els hem demanat i han treballat moltíssim perquè l’equip no estigués on està. Però els que juguem som nosaltres. A nivell econòmic i social han treballat molt bé. Venien d’una època dolentíssima en tot el que no era nivell esportiu. En tot l’aspecte extra esportiu, la valoració ha de ser de deu. Li han donat la volta al club, com vaig dir al principi. Sé com està el club per dins i és increïble. La truita ha girat al 100%. Ara anirem a Tercera a nivell esportiu, però hem de tornar tan aviat com sigui possible.

Perquè ens puguem fer una idea els que ho veiem des de fora, què ha canviat en el dia a dia?

Porto molt temps al club i una de les coses més importants és que arribaves com a jugador i no hi havia ningú. Era un solar. Ara arribes i sempre hi ha algú per qualsevol cosa: si no hi ha pilotes, per exemple. En èpoques anteriors no hem tingut pilotes o aigua. El dia a dia es fa molt dur. He estat en altres clubs on tenia de tot i arribes aquí i a la primera època molt bé, també amb molts defectes quan vaig arribar, però després cada cop anava a pitjor. Ho havíem viscut al futbol base i també al primer equip, on molts jugadors no dèiem res però eren mesos d’impagaments o entrenaments en què no podíem beure aigua. Però l’equip funcionava. El pitjor és que no hem sabut retornar tota l’estima del dia a dia: sempre hi ha gent a l’oficina, gent a l’entrenament, el president està gairebé sempre per aquí, etc.

A nivell personal, com s’ha vist Morales aquesta temporada?

Jo em trobo bé. Crec que he intentat donar el màxim de mi mateix per ajudar l’equip. Tinc una recepta màgica que és el treball. A dia d’avui, em considero molt treballador, més que quan era més jove. Les valoracions no me les he de fer jo, malgrat tot. Les han de fer els aficionats, la directiva, etc.

Podem dir si Morales continuarà al Sant Andreu?

No ho podem dir perquè a dia d’avui no ho sabem. La meva primera opció segueix sent el Sant Andreu. Tant de bo em pogués retirar al Sant Andreu, però no depèn de mi. Aquest any acabo contracte i espero arribar a un acord si el club vol que segueixi. Si el club ho vol, trobarem un camí. Està claríssim.

Aquesta temporada hem vist Manu, el porter suplent, als darrers dos partits. Els aficionats gairebé no el coneixen, perquè el titular és Morales. Com és Manu?

Crec que és un molt bon porter. Té unes condicions molt bones. Li fa falta temps i és un company més que està treballant per guanyar el seu lloc i ho està fent molt bé per jugar en qualsevol moment.

Barcelona (Redacció).- La plantilla del Sant Andreu ha disputat el seu darrer entrenament de la temporada. Un cop finalitzada la lliga i sense cap competició per disputar, el cos tècnic ha optat per donar vacances als jugadors. A partir d’ara, comença la feina per preparar el malurat retorn a la Tercera Divisió.

Miguel Álvarez ha dirigit la darrera sessió d’entrenament. Després de la derrota amb l’Elx Il·licità, les cares eren llargues. De fet, molts jugadors saben que segurament no continuaran la propera temporada ja sigui perquè finalitzen contracte o bé perquè, malgrat tenir més anys de relació amb el club, s’opta per rescindir-la.

Des del club es posa en relleu que, a partir de ja, es comença la planificació per a la nova campanya. El primer dubte a resoldre serà l’home que ocuparà la banqueta. Serà o no Miguel Álvarez? Tant des del club com el propi entrenador han mostrat públicament que aquest és el desig però ara falta veure si això es concretarà en un acord per a la renovació. S’espera que, de fet, les converses no triguin gaires dies en realitzar-se i que la decisió pugui ser realitat, sigui quina sigui, aviat.

Barcelona (Redacció).- Punt i final al grup 3 de Segona B. La lliga ha finalitzat i el quadre d’honor i de deshonor està clar. Huracán, Hércules i Reus acompanyaran al campió Nàstic en la promoció d’ascens. Per sota, el Mallorca B és el quart equip, juntament amb Il·licità, Saragossa B i, malauradament, el Sant Andreu que baixa a Tercera. L’Eldenc haurà de buscar la salvació en una eliminatòria a cara i creu.

La darrera jornada ha clarificat les coses. Per la part alta, no han fallat Huracán i Reus. Valencians i tarragonins han guanyat respectivament a Badalona (2-1) i Olot (1-0), resultats que els han permès consolidar la plaça de promoció. L’Hércules, que ha empatat a Mallorca (1-1) també s’hi ha ficat.

I en gran part ha estat gràcies a la derrota del Lleida. Els de la Terra Ferma han caigut (1-0) enfront un Cornellà que, amb aquest triomf, s’ha escapat de la zona de perill. L’Eldenc també ha guanyat (1-0 enfront l’Atlètic Balears). El resultat li permet fugir del descens directe, on s’ha ficat sense temps de reaccionar el Mallorca B, i ara haurà de disputar una promoció per salvar-se.

Quadre final Segona B 2014-15

Pel que fa a Tercera Divisió, al grup català l’Ascó és el campió. També jugaran la promoció d’ascens la Pobla de Mafumet, l’Europa i el Figueres.

Elx (Redacció).- El tècnic del Sant Andreu, Miguel Álvarez, ha lamentat els errors defensius, sobretot a l’hora de defensar accions d’estratègia, que ha comés el seu equip a Elx. L’entrenador ha estat contundent a l’hora d’afirmar que “és imperdonable que un filial et marqui dos gols a pilota aturada”. Al seu entendre, “així és impossible” poder sumar punts.

Álvarez ha deixat clar que el gran problema de l’equip al Díaz Iborra ha estat a l’hora de protegir la seva porteria. “Ens ha faltat tensió defensiva”, ha afirmat, per després deixar clar que la intenció era mirar d’acomiadar la temporada amb bon regust de boca. “Volíem acabar amb una victòria”, ha apuntat.

A l’hora de valorar l’equip en atac, s’ha mostrat menys crític però sí que li ha trobat un però. “Hem trepitjat molta àrea però no hem sabut acabar les jugades”, ha puntualitzat el tècnic del Sant Andreu.