Miguel Álvarez: “No sé si seguiré l’any vinent”

Barcelona (T.Martínez). –  L’entrenador de la UE Sant Andreu, Miguel Álvarez, va passar pels micròfons per Ràdio Trinitat Vella per fer balanç dels seus mesos davant el club andreuenc. Al darrer Paraules d’Esport de la temporada, no va confirmar el seu futur.

Un parell de setmanes després del desenllaç, més en fred, quina anàlisi fas dels mesos al front del Sant Andreu?

El mateix que a les darreres setmanes. Tothom diu que ens ha faltat un mes, però potser ens ha sobrat el primer. A partir de llavors l’equip ha competit bé i ha sumat una puntuació lògica, però el primer mes amb les lesions i expulsions ens va passar factura. Hem arribat tard a puntuar.

Per tant, no estaries d’acord amb la visió que deia “que Miguel Álvarez va arribar massa tard”?

No. Crec que hi havia prou temps. Em podria excusar en els àrbitres o altres coses, però no seria just. Quan em van trucar vaig acceptar perquè confiava en salvar l’equip. Llavors no saps les adversitats que et trobaràs, com el primer mes. Als últims partits potser vam tenir mala sort, però no crec que sigui “mala sort.” Quan els equips tenen una necessitat tan imperiosa de guanyar-ho tot... el dia de l’Espanyol falles un penal o el dia d’Huracan perdones. Les ganes de guanyar et porten a fallar o que no t’acompanyin situacions que en bona dinàmica t’acompanyarien.

Durant la seva carrera, ha afrontat situacions amb un equip tan necessitat com aquest al tram final de temporada?

Porto molts anys entrenant i ja he viscut de tot. Per exemple, al Ciutat de Múrcia, faltant set setmanes ens va sobrar una, a Hora a Primera Catalana i ho vam salvar o a l’Hospitalet, quan el vaig agafar a la jornada 12 quan estava penúltim i ens va faltar un punt per fer play-off. Cada situació, club i plantilla és diferent i a vegades les coses no surten per molt que s’hagi treballat. L’anàlisi la tinc clara, però. Encara que crec que el club ha fet tot el possible per no baixar i que l’afició és sensacional; amb molt poc es conforma. A l’últim partit contra l’Olímpic de Xàtiva o l’Eldense, l’equip ha fet nou gols i la gent ha gaudit amb el nostre futbol. Sempre ens han donat suport. El dia de l’Olímpic estaven enfadats a la primera meitat, lògic, però vam millorar a la segona meitat i vam remuntar: havíem baixat i semblava que haguéssim guanyat la Champions. És una pena no haver-ho aconseguit.

Ara hi ha una pregunta que es fa tothom al Sant Andreu: seguirà Miguel Álvarez?

No ho sé. Ja ho vaig dir en el seu moment: encara sóc entrenador del Sant Andreu, com diu el meu contracte, però no depèn de mi. Sembla que ells volen que segueixi, però primer cal veure quin projecte tenim l’any vinent. A partir d’aquí podré escollir si sí o si no.

Encara no hi ha hagut cap reunió amb la directiva?

Sé de boca de la directora esportiva i del president que ells volen que em quedi però que de moment el club no té un projecte tangible que pugui tocar. Està tot a l’aire i cal esperar què decideix el club.

En aquest sentit, es marca algun límit abans d’escoltar altres ofertes?

El Sant Andreu sap quina és la meva opinió i ells m’han dit que encara no em poden dir res. Els jugadors i els entrenadors estem igual, i si es dirigeixen a nosaltres els haurem d’escoltar, és normal. Però el més important ara és el Sant Andreu i a partir d’aquí començaré a escoltar si algú em truca i recorda que existeixo. Com a mínim els hauré d’escoltar, com qualsevol treballador que vol seguir treballant.

Pel que ha vist a nivell d’estructura del club, ha notat que la institució ha progressat en els mesos que ha estat al Sant Andreu?

Quan arribes a un club de Segona B el primer que vols és que tots els recursos que tens al teu voltant siguin els lògics de la categoria. En comparació amb altres equips crec que té uns recursos sensacionals i que la directiva ha pagat al dia i posar les coses fàcils a la plantilla i al cos tècnic. A nivell de recursos humans la gent és sensacional. Als tres mesos que porto aquí només tinc paraules bones per totes les oportunitats que m’han donat. És una pena que un club sanejat i que paga al dia perdi aquesta possibilitat.

Veu capacitat econòmica i institucional al club perquè el club torni directament a Segona B?

Encara no puc dir què pensa el club. Les persones més properes a mi voldrien que seguís, però no m’han dit quines possibilitats hi ha a nivell de recursos o de pressupost. Però la gent no pot pensar que puges i baixes com si compressis una xocolatina en una botiga. El futbol és més complicat. Per exemple, el Cádiz amb 23.000 espectadors i el camp ple vol pujar i es troba un equip com l’Oviedo. A Tercera també passa el mateix. Has de quedar entre els quatre millors del grup corresponent i jugar la promoció. És important intentar quedar primer per tenir moltes més possibilitats, però no és fàcil. Si fos tan senzill ho faria tothom. Davant de tot cal fer un projecte ferm. L’últim cop que va baixar el Sant Andreu ja sabem quin equip va fer Natxo. Cal intentar fer un equip fort i que el màxim possible de gent pugui continuar si tens la capacitat de pujar, amb un projecte a curt i també mig i llarg termini. I començar el més aviat possible; com més tard comencis menys possibilitats tindràs. Sinó la gent s’anirà comprometent. Encara que per localització, història i dirigents el Sant Andreu pot confeccionar un bon equip.

Com ha vist el futbol base del club aquests mesos? Ha pujat el juvenil i ja hem vist com alguns jugadors han entrenat amb regularitat amb el primer equip.

S’ha fet una tasca sensacional amb el juvenil i el seu ascens a Divisió d’Honor. S’ha guanyat una categoria que és vital, et facilita moltíssim les coses. Un jugador de Divisió d’Honor té més nivell i el salt és més petit. Hi ha nois joves amb projecció, han estat treballant amb nosaltres i tenen futur. És un gran pas per tenir bons jugadors de cara al primer equip.