Rubén García: “El més meritori és la pinya del vestidor”
Barcelona (T.Martínez). - La temporada 2014-15 ha estat especialment agitada per Rubén García. L’entrenador del planter andreuenc es va fer càrrec del primer equip del conjunt quadribarrat després de la destitució de Piti Belmonte amb la gran temporada del juvenil com a principal aval. Malgrat tot, la seva etapa amb el primer equip va ser curta i amb l’arribada de Miguel Álvarez va tornar a fer-se càrrec del juvenil, al qual ha retornat a la Divisió d’Honor. Amb García fem balanç de la temporada.
L’equip ha tancat l’ascens a Divisió d’Honor. Quin balanç es fa de la temporada?
Estic molt content. Des del primer dia, el 23 de juliol, l’equip sabia quin era l’objectiu i hem lluitat per aconseguir-lo dia a dia.
Quina és la importància de l’ascens pel club?
Després del descens del primer equip, és una petita alegria pel club i el soci. Tenir el juvenil a la màxima categoria ens anirà molt bé de cara al futur, vindran més madurs que de nacional.
Quines han estat les principals dificultats amb què s’ha trobat l’equip durant la temporada?
En ser una lliga tan llarga, el més meritori és la pinya que ha fet el vestidor. Són 34 jornades i competir cada setmana és complicat. Defensivament és el millor que hem fet: hem guanyat 11 partits per 1-0 o 0-1.
El bloc està format per jugadors més joves, de primer any, o per futbolistes que deixaran de ser juvenils?
Hi ha hagut dos jugadors de primer any que han participat molt, set de segon any i la resta de tercer any. Així que nou no acabaven la seva etapa juvenil.
Ja està més o menys previst què pot passar amb aquests juvenils de tercer any, si hi ha opcions que alguns arribin al primer equip?
Això s’acabarà de definir quan hi hagi entrenador confirmat al primer equip. Però la idea del club, crec, és que arribi algun.
Els que tenen més números són els que han entrenat amb regularitat amb el primer equip o han tingut algun minut?
Jordi Méndez encara té un any de juvenil, encara que ja ha jugat un partit sencer a Segona B. Dels que acaben, dependrà de l’entrenador. Si és Miguel Álvarez, li agradaran uns jugadors que potser no agraden a un altre.
Va haver un tram de temporada on es van apropar els principals rivals. Creus que el juvenil es va ressentir del temps que vas passar dirigint al primer equip?
Per a res. De fet, quan el meu segon va agafar l’equip ho va fer molt bé i va sumar 14 punts sobre 18. Quan vaig tornar jo vam tenir el calendari més complicat i es van apropar més els rivals.
Com valores, a nivell personal, l’etapa al primer equip del Sant Andreu?
Hi ha dos temes. A nivell personal estic molt content amb la institució perquè va confiar en mi. L’experiència amb 26 anys va ser brutal i vaig ser el més jove en debutar a Segona B. La llàstima va ser no poder fer més punts per salvar-nos, que va ser la pena. El millor és que vaig marxar amb victòria, però tampoc va servir per res.
Estaves tranquil perquè si no funcionava estava tancat que et tornaves a fer càrrec del juvenil?
Quan em van comunicar que volien que em fes càrrec del primer equip, vaig ser realista i vaig preguntar què passaria si no sortia com tothom volia. I em van confirmar que si succeïa qualsevol cosa tornaria al juvenil. Estava parlat.
Que vas aprendre en els mesos que vas dirigir al primer equip? Hi ha aspectes que has pogut aplicar al juvenil després?
Quan estàs a Segona B veus el juvenil d’una altra forma. A les últimes jornades, quan ens jugàvem molt, he intentat expressar tranquil·litat. Crec que això ens ha ajudat. Al primer equip també he après a adreçar-me a gent més gran que jo, perquè la meitat del vestidor ho era.
Què feies per evitar aquesta distància?
Vaig seguir com era jo, amb el dubte si el vestidor m’acceptava. I no tinc cap queixa, només paraules d’agraïment als jugadors, que es van portar molt bé.
Quins objectius es marca el juvenil per la temporada vinent?
Volem fer l’equip més competitiu possible per salvar-nos el més aviat possible i nodrir el primer equip amb jugadors.