Barcelona (G.Pérez).- El comitè de competició de la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha confirmat la sanció a dos jugadors del Sant Andreu que, per tant, no podran jugar el duel del proper diumenge enfront el Saragossa B. Bruno i Llamas hauran de complir cicle d'amonestacions i, per tant, seran baixa segura per un partit que els quadribarrats han de guanyar sí o sí si volen mantenir alguna mínima esperança de permanència.

Durant el duel a la ciutat esportiva Dani Jarque, tant el davanter brasiler com el lateral van ser amonestats per l'àrbitre per realitzar dues entrades a rivals. En tots dos casos, es tractava de la cinquena targeta groga de la temporada. Per tant, i tal i com marca el reglament, se'ls ha imposat un partit de suspensió, que hauran de complir el proper diumenge al Narcís Sala.

D'aquesta forma, tot dos jugadors se sumen a la baixa segura de Víctor i a la gairebé fixa de Lucas Viale, que continua amb problemes físiques. També es seriosa dubte el seu germà Juanma, tot i que els metges encara no l'han descartat del tot. El cos tècnic també està pendent de l'evolució d'Ibon Gutiérrez, que es va lesionar dissabte. Serien, en cas de confirmar-se, baixes importants per afrontar un duel a caixa o faixa on tot el que no sigui sumar els tres punts significarà certificar definitivament un descens que, de fet, pocs seguidors confien ja en evitar.

Barcelona (G.Pérez).- L’empat a zero contra l’Espanyol B va suposar una important decepció per al Sant Andreu, sobretot pel penal errat al final que hagués suposat la victòria –curiós, per cert, que les dues úniques penes màximes xiulades enguany favor dels quadribarrats han estat contra filials, fora de casa i s’han fallat-. El resultat, però, evita que el conjunt de Miguel Álvarez hagi signat la pitjor ratxa de derrotes del segle. Feia catorze temporades que no es perdien cinc partits consecutius.

Concretament, cal remuntar-se als inicis de la lliga 2001-02. Amb Xavi Torrijos a la banqueta i un equip amb homes destacats com Manel Expósito, Ángel o Toni Polo entre d’altres, el Sant Andreu afrontava amb il·lusió la temporada. El començament, però, va ser tot un malson. Es van encaixar cinc derrotes consecutives i algunes molt doloroses: Vilassar (2-1), Gavà (0-4), Manlleu (2-1), Palamós (1-3) i Cornellà (3-2). La victòria en el derbi contra l’Europa (2-1) va trencar la mala ratxa però no la dinàmica negativa d’un conjunt que, després de dos canvis d’entrenador –primer Xavi Julià va substituir Torrijos i, posteriorment, va arribar Roberto Puerto- va protagonitzar una espectacular remuntada. En la segona volta, l’equip va passar de ser cuer a classificar-se per a la promoció d’ascens i, de fet, a punt va estar de pujar a Segona B, èxit que va impedir la derrota al camp de l’Orihuela en el darrer partit de la fase d’ascens.

Des de llavors, els seguidors del Sant Andreu havien viscut mal moments, ningú ho nega, però cap com l’actual. D’una banda, l’actual posició de fanalet vermell que es va passar a ocupar el diumenge després de la victòria de l’Il·licità a Palma no s’havia viscut gairebé mai. Només un cop, a la 2006-07 es va ocupar la darrera posició en la taula després de perdre contra l'Eldense (2-0) en la primera jornada del campionat. Curiositats de la vida, tots dos equips acabarien baixant a Tercera.

També es va partir molt la passada temporada, la 2013-14. Es va encadenar fins a quatre partits seguits perdent contra Reus (0-1), Llagostera (2-0), Llevant B (0-1) i Il·licità (2-0). Tot i això, l’equip, de la ma de Martí Cifuentes, va reaccionar també i va aconseguir la permanència.

Enguany, però, la situació és crítica. Cuer a Segona B i a manca de sis partits pel final de lliga. Només una remuntada històrica serviria per canviar-ho. Guanyar sis partits consecutius no és impossible però l’últim cop que es va produir va ser, justament, en un final de campionat. A la lliga 2004-05, a Tercera Divisió, els de Chechu Soldevila van sumar sis victòries que van permetre jugar la fase d’ascens i pujar, posteriorment, de categoria.

Ara bé, estadísticament parlant, no hi ha dubtes. Si alguna temporada s’assembla a aquesta és la 96-97. Llavors, entre la jornada 14 i la 30 es van encaixar tretze derrotes i només es van sumar quatre punts, ratxa molt i molt similar a la que travessa l’equip.

Sant Adrià de Besòs (G.Pérez).- L’entrenador del Sant Andreu, Miguel Álvarez, està disposat a continuar al Narcís Sala tot i que s’acabi confirmant el descens a Tercera. Així ho ha assegurat durant la roda de premsa posterior a l’empat a zero al camp de l’Espanyol B. Tot i advertir que tot dependrà del que vulgui la directiva i del projecte que s’ofereix, el tècnic ha deixat clar que es troba molt a gust al club.

La difícil situació a la classificació, amb l’equip a nou punts de la permanència quan resten divuit a disputar, ha fet que algunes de les preguntes de la compareixença hagin anat encaminades al futur un cop finalitzi la temporada. I Álvarez no les ha refusat. A la pregunta de si es plantejar seguir a la banqueta si l’equip baixa a Tercera, el tècnic ha advertit que “dependrà de la directiva” però ha donat a entendre que té la màxima disposició. “Ganes? Totes les del món”, ha afirmat, tot explicant que “estic content al Sant Andreu; és un club que m’encanta, estic a prop de la meva família, m’agrada l’afició i té gent al capdavant que vol fer coses”.

I, justament, sobre els propietaris de l’entitat, ha volgut donar un missatge: al seu entendre, “han arribat unes persones que és injust el tracte que se’ls dóna”. Álvarez ha recordat que “estan posant els seus diners, han professionalitzat el club i intenten fer coses” i que, malgrat les crítiques, “ells no juguen partits”.

Malgrat aquestes paraules, l’entrenador andreuenc ha refermat la fermesa en no llençar la tovallola. “Encara falten 18 punts i els vull guanyar. No desistiré”, ha assegurat, per avançar que “dimarts això ho intentaré aixecar per intentar guanyar a casa”. Un punt de partida serà el duel empatat contra l’Espanyol B ja que “hem vist el Sant Andreu que vull però amb més futbol, hem fet un bon partit en un camp difícil”.

I, sobre aquest encontre, Álvarez no ha amagat la decepció que ha suposat no sumar els tres punts. “L’equip ha fet tot per guanyar, hem madurat el partit, al final hem tret tots els homes de dalt, però el futbol ha estat molt cruel”, ha explicar, per després qualificar l’errada del penal com “el colmo dels colmos” d’una gran “quantitat d’imponderables que hi ha al camí”.

La pena màxima fallada ha enfonsat, encara més, un vestidor molt tocat. Especialment a Alcover, com ha posat en relleu Álvarez. “Jo sóc optimista i he sortit dolgut perquè veig Ton, que tothom el volia abraçar, i no hi havia manera. Està enfonsat i no parava de plorar. L’hem de deixar que exploti tot i que es tranquil·litzi. I la resta estem igual. Cada dilluns aixequem l’equip i després tot són adversitats”, ha indicat el tècnic.

Sobre el partit, l’entrenador andreuenc ha volgut remarcar especialment el partit completat per Guzmán i Xavi Jiménez. El seu excel·lent rendiment no ha estat, ha assegurat Álvarez, cap sorpresa per a ell. “He encertat. Estic content. Quan faig alguna cosa és perquè estic convençut, perquè hi confio”, ha afirmat. Sobre el fet de deixar Azparren a la grada en benefici, justament de Guzmán, ha revelat que “Mikel és un noi al que aquests dies li aniran bé. Ha estat tocat i ha jugat, no ha tingut sort perquè la majoria de gols que hem encaixat estava per allà. Necessito algú que estigui net”. I aquest era un Guzmán per a qui el seu míster ha tingut només paraules d’elogi: “Li dic molts cops que és una llàstima que sigui tant bo en tots els llocs perquè al final no jugarà enlloc, però amb mi ho fa i ho ha fet de tot. És un 10. No és cap sorpresa perquè hi confio”, ha afirmat.

Similars aplaudiments ha tingut Xavi Jiménez, decisió que ha justificat tot explicant que “un problema que tenim és que no tenim pilota. El dia del Cornellà la perdíem sempre”. Jiménez, en canvi, “ens dóna continuïtat, madurar el partit, ser sòlids. I després hem tret tots els atacants i gairebé ens surt bé”. Així, Álvarez no s’ha estalviat elogis cap el veterà jugador. “És un professional. La pena és trobar-lo amb 35 anys. Ha jugat de nou genial, de pivot genial, ha estat genial”, ha manifestat.

I, abans de finalitzar la roda de premsa, el tècnic ha volgut deixar clar, una vegada més, que no es rendeix. “Hem de guanyar els sis partits. És el que penso. I hem de guanyar el primer. Treballaré amb els jugadors pensant que pot ser així. La clau? Guanyar el primer”, ha apuntar.

Sant Adrià de Besòs (G.Pérez).- El futbol pot ser, a vegades, molt cruel. Massa cruel. I amb el Sant Andreu ho ha estat. A la ciutat esportiva Dani Jarque, els quadribarrats han trencat amb un empat sense gols la ratxa de cinc derrotes consecutives. El punt, però, fa més mal que si s’hagués encaixat la sisena. Els andreuencs han completat un molt bon partit en gairebé tots els aspectes. De nou, la falta de gol ha pesat. El cop més dur ha arribat al 89. Ton Alcover ha vist com el meta blanc-i-blau Andrés li refusava un penal que havia forçat Xavi Jiménez. La permanència queda ja a nou punts, més el goal average, a manca de 18 per disputar.

El Sant Andreu ha saltat a la gespa de Sant Adrià amb les idees clares i amb dues sorpreses a l’alineació. A l’eix de la defensa, amb els germans Viale lesionats, Miguel Álvarez ha apostat per Carroza i Guzmán com a parella de centrals, deixant Azparren a la grada. En atac, Xavi Jiménez ha exercit com a davanter centre mentre que Chaco i Nuha veien el duel des de la banqueta i Mantenca ha quedat fora de la convocatòria. No ha faltat, i probablement no sense raó, qui ha vist un missatge en aquestes decisions que, tot s’ha de dir, sobre el camp han donat fruits.

Especialment en la parcel·la defensiva. Davant un Espanyol B amb qualitat, l’equip ha completat un molt bon duel en la reraguarda, cedint escassíssimes opcions de perill. La primera, al 3’, l’ha tingut Raillo en un remat desviat a treta d’una falta. Ha respòs Puerto, al 8’, també amb la testa i també sense encertar entre els tres pals. El duel ha estat equilibrat, amb un Sant Andreu que ha tingut més la pilota del que es podia esperar davant un rival amb la qualitat del filial blanc-i-blau. I, gràcies a això, s’ha apropat a l’àrea. Especialment per bandes, on Calderón i Bruno han estat molt actius. Justament, una acció iniciada per l’ex de l’Alcoià amb un toc de qualitat al mig del camp ha permès el brasiler, prèvia assistència de Puerto, plantar-se a l’àrea. El seu remat, però, ha estat massa centrat i ras (29’).

La bona tasca defensiva andreuenca, acompanyada del suport des de la medul·lar d’Ibon i Alcover, ha assecat l’Espanyol. Tret d’un xut de Jairo forçat que ha estat enviat a córner per Morales (30’), les seves accions ofensives s’han limitat a buscar sort en jugades d’estratègia, com un remat d’Héctor (39’) desviat o algun xut llunyà sense gaire convicció. De la seva banda, el Sant Andreu ha combinat bé fins a prop de l’àrea rival, on no ha acabat de trobar la passada i la rematada definitiva. Amb l’empat sense gols inicial s’ha arribat al descans.

Al segon temps el Sant Andreu ha sortit amb més força que el seu rival i amb un Calderón molt actiu. Una acció per l’esquerra seva ha estat a punt de significar el gol andreuenc però la rematada de Puerto ha marxat per sobre el travesser. Ho ha continuat intentant el conjunt quadribarrat, que ha aconseguit robar moltes pilotes i generar aproximacions de perill a l’àrea. Novament ha mancat la rematada.

Per moments, de fet, el Sant Andreu ha esdevingut dominador del partit. Portava la iniciativa i el filial ha hagut de conformar-se en buscar contracops ràpids enviant pilotes cap a Jairo. Ni l’entrada d’un home perillós com Pirulo ha canviat aquesta dinàmica. Els quadribarrats anaven treballant el partit fins poder buscar el cop definitiu. L’ha pogut donar Ton Alcover amb una falta llençada amb gran qualitat que Andrés ha refusat a córner i també Bruno, que no ha arribat per poc a una passada de Guzmán, que s’ha atrevit a pujar a l’atac.

El gol, però, no arribava. Álvarez ha cremat totes les naus ofensives amb l’entrada de Rubén –per un lesionat Ibon-, Nuha i Chaco. I el domini hi era. Però el temps s’esgotava. Ho intentava Rubén per l’esquerra i Calderón per la dreta. Però sense sort. Fins que ha aparegut Xavi Jiménez.

El veterà futbolista, que havia endarrerit la seva posició fins el doble pivot després de la sortida d’Ibon, ha rescatat una pilota refusada a la frontal i ha provat jugada individual. Ha entrat a l’àrea i allà Héctor l’ha fet caure a terra. I, aquest cop sí, l’àrbitre ha xiulat penal. El segon en tota la temporada. Era la gran oportunitat per revifar la flama de l’esperança.

Alcover ha agafat la pilota. Ha picat amb la cama dreta. Bon llançament. Col·locat a la dreta del porter. I Andrés ha encertat la direcció i l’ha refusat amb una gran estirada. La decepció ha estat enorme tant entre els jugadors com entre els seguidors que s’han desplaçat a la ciutat esportiva conscients que la llum de l’esperança, ja molt petita, s’apagava gairebé del tot. Els plors impossibles de consolar d’Alcover un cop l’àrbitre ha fet sonar el xiulet final resumien l’estat de tota la parròquia andreuenca.

Fitxa tècnica

Camp: Ciutat Esportiva Dani Jarque. 600 espectadors.

Espanyol B: Andrés, Rober, Héctor, Raillo, Galas, Pol (Pirulo, 65’), Jordán, Caballé, Carmona (Borja, 76’), Luque (Aday, 87’) i Jairo.

Sant Andreu: Morales, Llamas, Guzmán, Carroza, Bigas, Ibon (Rubén, 54’), Alcover, Bruno, Puerto (Nuha, 75’), Calderón (Chaco, 85’) i Xavi Jiménez.

Àrbitre: Domingo Cervantes (andalús). T.G.: Pol, Caballé, Raillo, Héctor, Rober / Guzmán, Llamas, Bruno i Rubén.

Barcelona (G.Pérez).- Per si el Sant Andreu, després de la derrota del diumenge passat enfront el Cornellà, ja tingués poques esperances de salvació, la victòria dels del Baix Llobregat aquest dijous enfront l’Hospitalet les ha reduït ja a la mínima expressió. Deu punts, més el goal average perdut, separen els quadribarrats tant de la permanència, que marca l’Atlètic Balears, i de la plaça de promoció, que ocupen ara els de Jordi Roger. És a dir, quatre partits quan només queden set per disputar-se. I això sense comptar l’avantatge d’Eldense i Saragossa B. En definitiva, la permanència ja és una missió impossible. Amb aquests condicionants afronta el conjunt de Miguel Álvarez el derbi a la ciutat esportiva Dani Jarque davant l’Espanyol B. Més enllà de l’honor, més enllà de retardar el que, tret de miracle, és inevitable, poc al·licient té ja el duel.

La catàstrofe quadribarrada en els darrers duels -1 sol punt de 18 possibles- ha deixat l’equip totalment enfonsat. Ni l’arribada d’Álvarez a la banqueta (a totes llums massa tard i amb l’agreujant de no poder ser ell qui decidís els fitxatges al mercat d’hivern) ha servit per fer remuntar el vol d’un conjunt sense rumb i sobre el qual els rectors del club hauran de fer moltes reflexions. Els set partits restants són un autèntic viacrucis per jugadors i afició que comença, justament, Dissabte Sant.

I, malgrat això, l’equip intentarà anar a Sant Adrià amb el desig de trencar la mala ratxa i guanyar. Primer, per orgull i honor. I, segon, perquè si alguna possibilitat queda encara passa per sumar els 21 punts en joc i, per tant, per vèncer a un Espanyol B que, tot s’ha de dir, també passa un mal moment. Els blanc-i-blaus han davallat molt el seu rendiment en la segona volta i, de fet, es pot dir que viuen de rendes. Dels punts aconseguits al primer tram de campionat. Això sí, necessiten sumar alguns més per no arriscar-se a patir. I el duel contra el Sant Andreu se’ls hi presenta com la millor oportunitat.

Per afrontar el partit, Álvarez torna a tenir problemes a la línia defensiva. Els dos germans Viale, Lucas i Juanma, estan lesionats. El primer s’ha ressentit dels problemes al bessó que el van tenir de baixa vàries setmanes i el segon no s’ha recuperat de la contractura que li va fer demanar el canvi en el descans del duel enfront el Cornellà. A la llista, de vint jugadors, torna Carroza, un cop superat el cop a les cervicals sofert durant el partit amb l’Olot.

Pel que fa a l’Espanyol B, Lluís Planagumà podrà comptar amb Ángel López. El jugador ha complert ja els dos partits de sanció que li va imposar el comitè de competició després de ser expulsat a Xàtiva.

La prèvia

Les dades del rival

Espanyol B 2014-15.doc (64 kB)
ESPANYOL B 2014-15.pdf (2,9 MB)

Barcelona (T.Martínez).– A la sala de premsa del Narcís Sala s’ha repetit la mateixa escena de les últimes setmanes. El Sant Andreu, després d’avançar-se a la primera meitat, deixa escapar els tres punts i s’enfonsa una mica més a la classificació. Un cop més, Miguel Álvarez ha tornat a sortir davant els mitjans a assumir la responsabilitat –encara no ha guanyat amb el Sant Andreu i ja porta 6 partits al càrrec de l’equip­­– i a assegurar que no es rendiran.

No obstant això, Miguel Álvarez també ha començat amb un missatge clarament autocrític. Si bé ha reconegut que “l’equip ha millorat en el treball dia a dia”, també ha destacat que “des que és entrenador encara no ha guanyat” i que les xifres l’assenyalen com “el pitjor entrenador de la història” del Sant Andreu. “Els resultats són els que manen”, ha continuat Álvarez, abans d’insistir que “el culpable sóc jo”, perquè "sabia on venia".

Un cop més, el tècnic quadribarrat ha destacat el bon inici de partit, ja que el Sant Andreu ha fet mèrit per marxar al descans per davant en el marcador. Però, un cop més, s’ha mostrat crític amb la manca de seguretat defensiva. “Hem de ser més competitius a nivell defensiu, no pot ser que una pilotada acabi en un penal”, s’ha lamentat. “Mentalment hem de ser forts”, ha sentenciat.

Sobre la relació de l’equip amb la grada, Álvarez també hi ha dedicat uns quants minuts de reflexió: “Quan l’afició veu que l’equip no guanya, és normal que pensi que baixarem. La gent ha d’estar descontenta”. Però també ha explicat què hi ha a l’altra banda: “Els jugadors també estan descontents. Entres al vestidor i estan plorant. Els primers que volem guanyar som nosaltres”. Com en altres ocasions, l’entrenador andreuenc ha destacat que el futur dels futbolistes també depèn de la situació esportiva del club. Però, malgrat tot, com a les últimes setmanes, ha insistit que “l’equip no es veu a Tercera” i que ell “no ha baixat a cap equip”. El missatge es manté: “No deixarem de lluitar”.

Barcelona (G.Pérez).- “Rendir-se no és una opció”. Era el que esbombava als quatre vents una pancarta situada al gol nord del Narcís Sala. Però els jugadors no han fet cas. El Sant Andreu ha caigut enfront el Cornellà i ha fet, ara sí, el pas definitiu cap a Tercera Divisió. El descens encara no és matemàtic però tan sols un miracle l’evitaria: set punts més el goal average separen l’equip de la plaça de promoció per la permanència.

No es podia fallar. Qualsevol resultat que no fos la victòria condemnava els quadribarrats però, a l’hora de la veritat, l’equip ha demostrat que està trencat per totes bandes, especialment en l’aspecte anímic. A la mínima adversitat, els jugadors s’han vingut a baix i d’això s’ha aprofitat un Cornellà pràctic en el joc i que ha sabut aprofitar a la perfecció les virtuts dels seus dos davanters.

Els del Baix Llobregat han plantejat un futbol directe. Pilotes llargues cap als dos homes punta, Óscar Muñoz i Enric Gallego. I poca cosa més. Tampoc els ha fet falta. Els dos puntes han guanyat la majoria d’aquestes esfèriques tant al primer temps com al segon i, quan les tenien, han trobat el suport de Xemi i de Gallar i, en alguna ocasió, d’Arnau Tobella. I ells cinc, tot just ells cincs, s’han sobrat i bastat per posar en dificultats una defensa andreuenca amb massa dubtes. La perillositat de Muñoz i Gallego ha contrastat amb el desencert del quadribarrat Chaco, que a vegades ha semblat més preocupat en buscar el contacte amb els defenses rivals que no pas la pilota.

I, malgrat això, el partit no ha començat del tot malament pel Sant Andreu. Al 6’, Calderón ha guanyat l’esquena a la reraguarda visitant però ha trigat massa en rematar, fet que ha permès Borja recular i taponar el seu xut quan s’havia plantat sol davant Doblas. Més ràpid i encertat ha estat, minuts després, Bruno. Al 23’, el brasiler ha recollit una sensacional assistència de Calderón, ha controlat, ha retallat el meta del Cornellà i ha marcat l’1-0.

Sense dominar el duel, el Sant Andreu s’ha posat al marcador. Però, llavors, han aparegut els dubtes. No s’ha sabut jugar amb aquest avantatge i amb els nervis que podria generar al rival. Al contrari, quan millor anaven les coses, l’equip ha fallat. I en una passada llarga, sense aparent perill, Óscar Muñoz se n’ha aprofitat. S’ha emportat la pilota entre tres contraris i ha entrat a l’àrea, obligant Lucas Viale a fer-li penal. La pena màxima l’ha transformat Gallego en l’empat 1.

El cop, tot i no posar l’equip en desavantatge, ha estat molt dur per a un equip que ha evidenciat els seus problemes anímics. Ho ha intentat creant joc per bandes, però s’ha trobat un Cornellà ben situat que ha sabut taponar bé els atacs i que, a més a més, ha tornat a crear molts maldecaps amb pilotes llargues a Óscar i Gallego que han fet suar de valent els defenses quadribarrats. Així s’ha arribat al descans.

Al segon temps, el desastre. Ni el pas pels vestidors ni l’entrada d’Azparren per Viale han servit de gaire per tranquil·litzar els ànims. Al contrari, als primers instants del segon acte els dubtes han tornat a aparèixer. Cada pilota penjada o llarga del Cornellà era un drama i, de fet, al 52’ Dani Martí ha avisat amb una rematada desviada des del punt de penal.

Era el pròleg al que passaria tot just dos minuts després. De nou una pilota llarga. De nou un Enric Gallego que s’ha imposat a la defensa en el control i que ha arrencat amb velocitat cap a la línia de fons. Allà, jugada de llibre. De manual. Passada enrere i al punt de penal Xemi afusellava el segon. I aquí s’ha acabat el partit.

Perquè si bé quedaven per davant gairebé 40 minuts, el Sant Andreu mai ha donat la sensació de poder remuntar. De fet, no ho ha fet mai en tota la lliga. I tampoc era el dia per trencar la ratxa. Perquè l’equip, moralment, estava mort. Físicament, alguns jugadors han evidenciat que també. El Cornellà s’ha replegat i no ha sofert gaire davant un rival que, per moments, ha deambulat sobre el camp. Ho ha intentat Calderón, Bruno o Puerto, però sense confiança. I així no hi ha manera. De fet, el més actiu ha estat, justament, un home de la defensa, el debutant Bigas. Ha estat, de lluny, el que més perill ha creat. De dues internades seves han arribat les opcions més clares per igualar. En la primera, Calderón ha acabat centrant per a la rematada de cap de Bruno ben deturada per Doblas. En la segona, el meta visitant ha refusat i la rematada posterior de Puerto ha marxat per sobre el travesser.

Nervis, desànim i poques idees. Ha estat la tònica d’un Sant Andreu que semblava un mort vivent sobre el camp. Al tram final, només una voleia de Xavi Jiménez enverinada per un defensa s’ha apropat al gol però els punys d’un atent Doblas ho han evitat. El tic tac del rellotge apropava l’equip cap a una derrota fatal i definitiva. A manca de set jornades, ni els més optimistes poden ja pensar en la salvació. La tovallola s’ha llençat abans d’hora. En diumenge de rams. I ara comença un viacrucis de set partits.

Camp: Narcís Sala. 1.100 espectadors.

Sant Andreu: Morales, Llamas, Viale (Azparren, 46’), Lucas, Bigas, Ibon, Alcover (Xavi Jiménez, 78’), Calderón, Bruno, Rubén i Chaco (Puerto, 59’).

Cornellà: Doblas, Joel, Mario, Borja, Arnau, David, Sergi Gómez (Dani Martí, 51’), Gallar (Maestre, 67’), Xemi, Óscar (Boniquet, 83’) i Enric Gallego.

Àrbitre: Pinto Herrera. T.G.: Lucas, Chaco, Azparren, Calderón / David, Borja, Dani Martí, Maestre i Xemi.

Gols: 1-0, Bruno (23’). 1-1, Enric Gallego, pen. (29’). 1-2, Xemi (54’).

Barcelona (G.Pérez).- El Narcís Sala acull aquest diumenge la primera de les vuit finals que, si tot va bé, li esperen al Sant Andreu. Això sí, en cas de no guanyar ben bé podria ser la darrera perquè les ja complicades opcions de permanència passarien poc menys que per un miracle. Els quadribarrats reben a un rival directe com el Cornellà, que està a quatre punts de diferència i, per tant, no val altre resultat que no sigui derrotar-lo.

A manca de vuit jornades per al final del campionat, la salvació s’ha posat molt cara. L’equip, a més, sembla enfonsa després d’haver sumat quatre doloroses derrotes consecutives. Si es vol mantenir opcions de permanència, s’ha de trencar ja aquesta dinàmica negativa i guanyar. I fer-ho davant un rival directe com el Cornellà permetria, tot s’ha de dir, albirar un panorama si bé complicat, encara amb certes esperances. Tot passa, inevitablement, per no tornar a fallar al Narcís Sala. Ni aquest diumenge ni en els altres tres duels que resten per disputar.

“Hem comés molts errors i ara queda menys camí i menys possibilitats d’equivocar-se. A casa no podem deixar escapar més punts”. Així de contundent es mostra el tècnic, Miquel Álvarez, que, però, ha  volgut, en declaracions a BTV, donar un motiu per a l’optimisme. “L’equip en el dia a dia treballa de forma sensacional”, assegura, però lamenta que, després, durant els partits, “hi ha pressió perquè el jugador vol guanyar i veu que ni surten les coses”. Malgrat això, afirma que “si es trasllada el que es fa als entrenaments al camp tenim moltes opcions de guanyar”.

Álvarez no podrà comptar amb els lesionats Borreda i Víctor –operat de fet aquest divendres-, tots dos ja sense fitxa en ser de llarga durada. A ells s’hi afegeix Carroza, un dels jugadors que arrossegaven molèsties. El futbolista no s’ha recuperat del cop a les cervicals que va rebre durant el duel de fa dos setmanes enfront l’Olot. En canvi, entren a la convocatòria Calderón, Lucas Viale i el seu germà Juanma.

El Cornellà, de la seva banda, arriba al Narcís Sala també necessitat però amb la moral que dóna haver puntuat contra el Nàstic. Jordi Roger, renovat aquesta setmana per una temporada més passi el que passi al final d’aquesta lliga, té les baixes per sanció d’Israel i per lesió d’Íñigo i Pep. Tornarà a la convocatòria Mario, després d’un partit de suspensió. A la plantilla figuren vells coneguts de l’afició andreuenca com Pelegrí, Sergi Gómez, Boniquet i, especialment, Dani Martí que, aquest cop sí, podrà jugar contra l’equip del qual va ser capità vàries temporades.

La prèvia

Les dades del rival

Cornella 2014-15.doc (70 kB)

Cornellà en PDF

Barcelona (L.Espallargas). - El juvenil A del Sant Andreu ha empatat a zero contra la Damm a domicili. El punt aconseguit manté als de Rubén García vius a la lluita per l'ascens, però ja no poden tornar a fallar després que els seus perseguidors hagin guanyat i ja igualin al conjunt quadribarrat a la classificació.

Un resultat sense gols que no mostra el que s'ha vist damunt el terreny de joc on ambdós equips han gaudit d'ocasions per marcar i endur-se el partit. La Damm ha fet valer el factor camp a favor seu durant el primers 45 minuts per portar la batuta del partit. Una gran actuació del porter quadribarrat, Marc Priego, ha salvat al Sant Andreu en dues oportunitats clares de gol. Tot i això, una intensa defensa dels quadribarrats ha permès sortir ràpid al contraatac i a punt han estat d'avançar-se en el marcador de peus de Ferran Roca. Els de Rubén García han sabut esperar i les ocasions han arribat. El porter de la Damm, Carlos Zorrilla, també ha realitzat una gran actuació i ha evitat que Alberto García fes el primer dels andreuencs. El pitxitxi de l'equip Oriol Fernández, tampoc ha pogut marcar en el primer temps.

Si l'inici de partit dels quadribarrats havia sigut calmat esperant la Damm en el seu propi camp, a la segona part ha sigut tot el contrari. El Sant Andreu ha sigut superior i ha imposat el seu joc durant el primer quart d'hora. Aquest domini, però, no s'ha pogut certificar amb gols. La Damm s'ha anat fent amb la possessió de la pilota mentre que el Sant Andreu ha pagat amb excés el desgast físic que han patit dels contraatacs. Els quadribarrats han acabat demanant l'hora davant d'una Damm que s'ha volcat totalment en atac en els darrers minuts i que Marc Priego ha pogut frenar amb una magnífica actuació.

Un punt molt meritós davant un equip de la part alta de la classificació que es troba amb un excel·lent moment de forma. Amb aquesta empat, el Sant Andreu suma 43 punts, els mateixos que la Unificació Bellvitge i un menys que el Prat i l'Europa. En el proper partit, el Sant Andreu rep la visita del líder de la lliga, l'Espanyol "B", a les 19:30 hores.

Fitxa tècnica

Camp: Mpal. Horta.

Damm: Carlos Zorrilla, César Mont (Ferran Barrera), Álvaro Tejeda, Albert Luque, Julio Alonso, David Álvarez (Adrià Álvarez 79'), Ignasi Armengou, Joel Sánchez, Lluís Bargalló (Adrián Guerrero 64'), Jorge Carreón i Mohamed Ezzarfani.

Sant Andreu: Marc Priego, Adrià López (Roger Vives 70'), Cristian Pazo (Sergio Velarde 39'), Pol Huerta, Jordi Méndez, Guillem López, Ferran Roca (Albert Pàrraga 78'), David Ortega, Oriol Fernández, Alberto García (Joel Armengol 85') i Kevin Alarcón.

Àrbitre:  Abelda Bárcena. T.G.: Julio Alonso / Cristian Pazo, Sergio Velarde i Roger Vives.

Barcelona (G.Pérez).- El Sant Andreu ha anunciat la incorporació pel que resta de temporada de David Bigas, lateral del Girona B. El jugador arriba cedit després de l’acord entre els dos clubs i ocuparà la plaça que ha deixat lliure el lesionat Víctor.

Bigas és una de les promeses de la cantera de l’equip gironí. Juga habitualment al filial, de Primera Catalana, però ja ha tingut oportunitats d’anar convocat amb el primer equip i, fins i tot, de debutar en partits de Copa del Rei i de Lliga. De fet, aquest dimecres va participar en la final de Copa Catalunya disputada pel conjunt blanc-i-vermell al Nou Sardenya davant l’Europa. Actua com a lateral però també pot jugar en posicions més avançades.

El jugador ocupa plaça sots’23 i substituirà Víctor en la plantilla quadribarrada. La baixa de llarga duració del canterà andreuencs és, de fet, el que ha permès el seu fitxatge perquè és una opció que dóna la normativa de l’RFEF.