Rendits al descens

Barcelona (G.Pérez).- “Rendir-se no és una opció”. Era el que esbombava als quatre vents una pancarta situada al gol nord del Narcís Sala. Però els jugadors no han fet cas. El Sant Andreu ha caigut enfront el Cornellà i ha fet, ara sí, el pas definitiu cap a Tercera Divisió. El descens encara no és matemàtic però tan sols un miracle l’evitaria: set punts més el goal average separen l’equip de la plaça de promoció per la permanència.

No es podia fallar. Qualsevol resultat que no fos la victòria condemnava els quadribarrats però, a l’hora de la veritat, l’equip ha demostrat que està trencat per totes bandes, especialment en l’aspecte anímic. A la mínima adversitat, els jugadors s’han vingut a baix i d’això s’ha aprofitat un Cornellà pràctic en el joc i que ha sabut aprofitar a la perfecció les virtuts dels seus dos davanters.

Els del Baix Llobregat han plantejat un futbol directe. Pilotes llargues cap als dos homes punta, Óscar Muñoz i Enric Gallego. I poca cosa més. Tampoc els ha fet falta. Els dos puntes han guanyat la majoria d’aquestes esfèriques tant al primer temps com al segon i, quan les tenien, han trobat el suport de Xemi i de Gallar i, en alguna ocasió, d’Arnau Tobella. I ells cinc, tot just ells cincs, s’han sobrat i bastat per posar en dificultats una defensa andreuenca amb massa dubtes. La perillositat de Muñoz i Gallego ha contrastat amb el desencert del quadribarrat Chaco, que a vegades ha semblat més preocupat en buscar el contacte amb els defenses rivals que no pas la pilota.

I, malgrat això, el partit no ha començat del tot malament pel Sant Andreu. Al 6’, Calderón ha guanyat l’esquena a la reraguarda visitant però ha trigat massa en rematar, fet que ha permès Borja recular i taponar el seu xut quan s’havia plantat sol davant Doblas. Més ràpid i encertat ha estat, minuts després, Bruno. Al 23’, el brasiler ha recollit una sensacional assistència de Calderón, ha controlat, ha retallat el meta del Cornellà i ha marcat l’1-0.

Sense dominar el duel, el Sant Andreu s’ha posat al marcador. Però, llavors, han aparegut els dubtes. No s’ha sabut jugar amb aquest avantatge i amb els nervis que podria generar al rival. Al contrari, quan millor anaven les coses, l’equip ha fallat. I en una passada llarga, sense aparent perill, Óscar Muñoz se n’ha aprofitat. S’ha emportat la pilota entre tres contraris i ha entrat a l’àrea, obligant Lucas Viale a fer-li penal. La pena màxima l’ha transformat Gallego en l’empat 1.

El cop, tot i no posar l’equip en desavantatge, ha estat molt dur per a un equip que ha evidenciat els seus problemes anímics. Ho ha intentat creant joc per bandes, però s’ha trobat un Cornellà ben situat que ha sabut taponar bé els atacs i que, a més a més, ha tornat a crear molts maldecaps amb pilotes llargues a Óscar i Gallego que han fet suar de valent els defenses quadribarrats. Així s’ha arribat al descans.

Al segon temps, el desastre. Ni el pas pels vestidors ni l’entrada d’Azparren per Viale han servit de gaire per tranquil·litzar els ànims. Al contrari, als primers instants del segon acte els dubtes han tornat a aparèixer. Cada pilota penjada o llarga del Cornellà era un drama i, de fet, al 52’ Dani Martí ha avisat amb una rematada desviada des del punt de penal.

Era el pròleg al que passaria tot just dos minuts després. De nou una pilota llarga. De nou un Enric Gallego que s’ha imposat a la defensa en el control i que ha arrencat amb velocitat cap a la línia de fons. Allà, jugada de llibre. De manual. Passada enrere i al punt de penal Xemi afusellava el segon. I aquí s’ha acabat el partit.

Perquè si bé quedaven per davant gairebé 40 minuts, el Sant Andreu mai ha donat la sensació de poder remuntar. De fet, no ho ha fet mai en tota la lliga. I tampoc era el dia per trencar la ratxa. Perquè l’equip, moralment, estava mort. Físicament, alguns jugadors han evidenciat que també. El Cornellà s’ha replegat i no ha sofert gaire davant un rival que, per moments, ha deambulat sobre el camp. Ho ha intentat Calderón, Bruno o Puerto, però sense confiança. I així no hi ha manera. De fet, el més actiu ha estat, justament, un home de la defensa, el debutant Bigas. Ha estat, de lluny, el que més perill ha creat. De dues internades seves han arribat les opcions més clares per igualar. En la primera, Calderón ha acabat centrant per a la rematada de cap de Bruno ben deturada per Doblas. En la segona, el meta visitant ha refusat i la rematada posterior de Puerto ha marxat per sobre el travesser.

Nervis, desànim i poques idees. Ha estat la tònica d’un Sant Andreu que semblava un mort vivent sobre el camp. Al tram final, només una voleia de Xavi Jiménez enverinada per un defensa s’ha apropat al gol però els punys d’un atent Doblas ho han evitat. El tic tac del rellotge apropava l’equip cap a una derrota fatal i definitiva. A manca de set jornades, ni els més optimistes poden ja pensar en la salvació. La tovallola s’ha llençat abans d’hora. En diumenge de rams. I ara comença un viacrucis de set partits.

Camp: Narcís Sala. 1.100 espectadors.

Sant Andreu: Morales, Llamas, Viale (Azparren, 46’), Lucas, Bigas, Ibon, Alcover (Xavi Jiménez, 78’), Calderón, Bruno, Rubén i Chaco (Puerto, 59’).

Cornellà: Doblas, Joel, Mario, Borja, Arnau, David, Sergi Gómez (Dani Martí, 51’), Gallar (Maestre, 67’), Xemi, Óscar (Boniquet, 83’) i Enric Gallego.

Àrbitre: Pinto Herrera. T.G.: Lucas, Chaco, Azparren, Calderón / David, Borja, Dani Martí, Maestre i Xemi.

Gols: 1-0, Bruno (23’). 1-1, Enric Gallego, pen. (29’). 1-2, Xemi (54’).