Desirée Fajardo: ¨Els resultats que hem aconseguit són increïbles¨

Barcelona (G.Adalid).- Desirée Fajardo és una de les jugadores més veteranes del femení de waterpolo del Club Natació Sant Andreu. Ha disputat 14 temporades a la Divisió d’Honor, 11 en l’entitat andreuenca i les tres restants en el Mediterrani . En seu palmarès destaca una lliga que va aconseguir el 2010, en el seu últim any amb el conjunt de Sants. El passat diumenge va atendre els micròfons de RTV Esports durant el Paraules d’Esports per fer una valoració de la seva última campanya a l’elit del waterpolo nacional, en què ha jugat totes les finals possibles amb l’esquadra dirigida per Aznar, i repassar altres moments de la seva trajectòria esportiva.     

A principi de temporada t’imaginaves que l’equip arribaria fins on ha arribat?  

Doncs no. Era un any amb moltes incògnites perquè venia un entrenador nou amb una filosofia totalment diferent, de molt de sacrifici i mètodes diferents. Per tant havíem de congeniar les jugadores amb ell i és cosa bastant difícil. Els resultats hem aconseguit són increïbles disputant tres finals: Copa Catalunya, Copa Reina i Lliga.

A part de les finals, quins partits destacaries d’aquesta campanya?

De la Copa Catalunya destacaria les semifinals contra el Mataró, equip que aquest any ha disputat competició europea i tenia molts punts per passar a la segona fase tot i que el final no ho va aconseguir. Com a partit difícil de la Divisió d’Honor, el partit a casa enfront del Moscardó. La victòria contra aquest conjunt ens va servir per tornar a tenir opcions d’assolir la tercera plaça. A vegades els resultats no acompanyen, però no pots deixar de lluitar pel teu objectiu. I de la Copa de la Reina les semifinals que vam disputar amb el Rubí.

Després del tercer partit de les semifinals Javi Aznar va declarar ¨ha estat el partit el perfecte¨. Ho comparteixes? 

Segurament sí perquè en aquell enfrontament es va veure reflectit tot el treball realitzat durant tota la temporada. Va intervenir el factor sorpresa: ni elles s’esperaven el que va passar ni molt menys nosaltres, tot i que crèiem molt en les nostres possibilitats, però érem conscients de la dificultat. Com ja he dit abans el Mataró ha disputat competició europea té jugadores de selecció i per tant quan va acabar el partit va haver-hi una gran alegria.   

T’has passat gairebé tota la teva trajectòria esportiva al Sant Andreu, però hi ha un petit parèntesi en el Mediterrani. Creus que aquestes 3 temporades a l’equip de Sants t’han ajudat a créixer com a jugadora?

No tinc cap dubte. Vaig néixer com aquell qui diu al Sant Andreu i em vaig formar allà. Al Mediterrani vaig assolir tota l’experiència que avui tinc com a esportista i aquest punt d’ambició per poder guanyar. Finalment he tancat el meu cicle de waterpolo en el club de tota la meva vida

El record més preuat de la teva etapa en el Medi és quan guanyes la lliga? 

Allò va ser increïble. La final també es va disputar en format de play off al millor de 3 partits. Vam quedar segones a la fase regular i per tant teníem el factor camp en contra en cas d’un enfrontament de desempat El primer el vam guanyar a la Josep Vallès amb un temps que no acompanyava gaire. Després vam anar a Sabadell per disputar el segon partit i vam perdre per la mínima. Tot i l’ensopegada estàvem convençudes que el tercer era nostre. Vam guanyar de dos i vam conquerir la lliga. Aquella temporada vaig coincidir amb Javi Aznar, que era el segon entrenador del Medi i ara està al capdavant del Sant Andreu.     

Repassant la plantilla d’aquell mític Medi trobem a dues jugadores com Laura Ester i Jennifer Pareja, que actualment estan entre les millors del món. Com és conviure amb elles?

La veritat és que les dues són molt bones persones. Quan vaig arribar al Medi elles ja estaven allà i em van rebre com una més. Vam fer molta pinya i actualment encara conservem la nostra amistat i ens donem suport en totes les competicions. A la final del play off les tres li vam demanar a un fotògraf que ens fes una fotografia a les tres i aquesta imatge la guardaré al meu àlbum esportiu.

Has comentat que finalitzes la teva etapa al waterpolo d’elit. Quines són les causes que et fan prendre aquesta decisió?

Porto molts anys, moltes competicions a sobre, molts entrenaments i dobles sessions quan m’ho podia permetre. Estic treballant moltes hores en un despatx, és molt sacrifici i també visc sola. Hi ha etapes a la vida i actualment es tanca una. Encara tinc molt de mono de waterpolo i la decisió de penjar el banyador encara no la tinc. Però a la màxima categoria com és Divisió d’Honor i l’exigència que et demana ara mateix és inviable.

Per tant és probable que veiem jugar a Desirée Fajardo en una categoria menys exigent?

No ho descarto (riu), però de moment no ho tinc clar. Ara necessito fer una aturada de waterpolo i més després de l’emocionant comiat que vam tenir jo i l’Ari (Espasa) a Sabadell.

Aquest dijous es disputa la Final Six, quin creus que és el favorit ha emportar-se el títol?

Crec el favorit d’aquesta edició és el Pro Recco, que està molt fort a lliga italiana. El Barceloneta veurem si ens pot donar una alegria, però no penso  que estigui al mateix nivell dels darrers anys. Afronto aquesta Final Six d’una manera especial perquè també sóc auxiliar d’àrbitre de waterpolo i m’han convocat per controlar el temps mort. Per tant, veuré la competició a peu de piscina.