10 anys d'una tarda històrica
Barcelona (G.Pérez).- Aquest divendres, 26 de juny, es compleixen 10 anys d'una tarda inoblidable per als seguidors del Sant Andreu. Una jornada històrica. Un dia on es va tornar a ser gran. Un partit que va posar fi a anys de dificultats. La tarda del retorn a Segona B. El 2-0 enfront el Mazarrón encara és ben viu a la ment de molts seguidors.
El club quadribarrat havia baixat a Tercera Divisió a finals de la temporada 96-97. Des de llavors, la majoria de temporades van ser dures. Les dificultats econòmiques van marcar molts d'aquells anys. Es va viure un descens a Primera Catalana, categoria on es va estar només, afortunadament, un any. Es va tornar a Tercera. Es va viure una primera volta desastrosa que l'equip va acabar com a cuer i una remuntada espectacular que el va conduir a un pas del retorn a Segona B (2001-02) i una altra fase d'ascens. Aquell 26 de juny, però, l'equip quadribarrat estava molt a prop de tornar a tasta la glòria.
Durant la temporada regular, el conjunt entrenat per Chechu Soldevila havia estat massa erràtic. Fort, gairebé insuperable al Narcís Sala, però massa dèbil a camp contrari. A set jornades pel final, la promoció estava lluny però una espectacular ratxa de set victòries va permetre l'equip situar-se com a tercer a la jornada 38. Disputaria la fase d'ascens en aquesta posició.
En la primera eliminatòria, el Manacor mallorquí era el rival. I la galleda d'aigua freda no va poder arribar més congelada. En un duel amb gran polèmica, els balears es van imposar per 1-2. Curto, de penal, havia empatat el duel però en el descompte els visitants van marcar el segon. L'ascens semblava poc menys que una quimera.
Però aquell equip era dels que no es rendien mai. Com ja havia passat a la lliga, tocava remuntar. I es va fer. En un ambient hostil, amb to en contra, els gols d'Àlex Villanueva i d'un jugador tot cor com era, i encara és, Manel Gómez, permetien superar el Manacor i classificar-se per a l'eliminatòria decisiva. Allà esperava el Mazarrón, quart classificat del grup murcià, que havia donat la campanada en superar el València B.
Al partit d'anada, la il·lusió quadribarrada es va encendre al màxim quan Marcos Novo avançava el Sant Andreu al primer temps. Els murcians, però, van evidenciar que no serien un rival senzill i van remuntar. Al tram final, Santi Triguero, amb un penal, va tenir l'opció d'empatar però no el va transformar. Tot quedava, però, amb màximes opcions a la tornada. Calia, això sí, remuntar. Un altre cop.
La jornada va ser de nervis entre l'afició. Club i penyes van treballar al màxim per aconseguir el millor ambient possible al coliseu andreuenc. I, sense cap mena de dubte, ho van aconseguir. No hi havia espai per a ningú més a la grada. L'estadi, llavors sense seients, va acollir una xifra superior a les 15.000 persones. La penya Andreuencs'98 va rebre l'equip amb un espectacular muntatge al gol nord. En definitiva, el millor escenari per una fita històrica.
I l'equip no va fallar. Ja abans del descans, Álex Villanueva amb un potent xut des de fora l'àrea marcava el primer gol, que ja col·locava el Sant Andreu a Segona B. Al segon temps, va tocar patir davant un rival que buscava l'igualada però va aparèixer Banal. El central, amb una espectacular voleia des de fora l'àrea feia el 2-0. Un gol tant maco com històric. I el xiulet final va desfermar l'eufòria.
Jugadors i aficionats ho van celebrar sobre la gespa en una festa que quedarà gravada per sempre a la memòria. Homes com Ortega, Alberto García, Santos, Santi Triguero, Òscar, Isi Vila o Marcos Novo, entre molts d'altres d'una plantilla ja mítica van viure un dia de glòria, culminat amb els parlaments des de la seu del districte a la plaça Orfila. Era el final d'un cicle de patiment per iniciar un de nou, amb l'equip gairebé sempre a Segona B, fins el passat maig, quan es va tornar a consumar el descens. Un dia per recordar. Un dia per pensar que, pot ser, es repetirà aviat. Qui sap?