Teresa Gorría, campiona del món junior: "espero anar cada vegada a més, treballant cada dia i pujant més amunt"

Una altra bona notícia al CN Sant Andreu. Una de les jugadores del primer equip femení de waterpolo, Teresa Gorría, va guanyar la medalla d’or al Campionat del Món Junior disputat a Trieste (Itàlia). Amb ella vam parlar al Paraules d’Esport

  Deus estar molt contenta després d’aconseguir una medalla d’or en un campionat del món… 
 

I tant, després de tant treballar durant l’estiu, realment la rescompensa ha estat gran, ha estat molt gran

Va ser un partit igualadíssim contra Hongria (4-4, 2-2, 2-2 i 1-3), quin punt extra vau tenir com a equip que no van tenir les hongareses que us va donar la victoria final?

Crec que va ser la concentració, la calma i sobretot el desig de voler aquella medalla d’or

L’entrenador, el Miki Oca, va dir de tu que estem davant de “la imatge de l’entrega i el pundonor, i això és molt important en el waterpolo femení actual”; com més et definiries?

Aquesta definició és el seu punt de vista. Personalment, crec que sóc una persona que busca ser millor cada dia i sobretot no creure’m res en excés, tocar molt de peus a terra. Em definiría com una persona que busca ser millor cada dia.

Vas començar molt jove, i ara tens només 19 anys, I estas un molt bon moment de la teva carrera, tant en club com a la selección, fins a on creus que pots arribar seguint amb aquesta progressió?

Bé, crec que la màgia està en no tenir un límit, és anar cada vegada a més i creient en tu mateix. La gràcia està en anar descobrint a on hi ha el teu propi límit. Espero anar cada vegada a més, treballant cada dia i pujant més amunt, i ja veurem fins on s’arriba.

Com a equip, el CN Sant Andreu vau acabar molt bé la temporada, disputant-li la final al Sabadell, i vas tenir un molt bon paper, sobretot a les semifinals contra el Mataró. Quines perspectives teniu de cara a la propera temporada.

Vam acabar la temporada molt bé. Les semifinals van ser els partits amb més competencia, i guanyar-les va ser molt gran. Va ser una recompensa per tot l’equip i per l’entrenador. Aquest any, tenim baixes importants com les germanes Pardo, però tots els equips han perdut una mica de nivel –excepte el Sabadell–, així que la temporada anirà bé. Serà més complicada, hi ha equips que ens poden donar més guerra, però crec que ho farem

Al final de la temporada pasada l’André Avalone, l’entrenador, ens comentava que un dels objectius era vestir un projecte amb llarg recorregut; veus des de dins que s’està treballant bé en aquesta línia d’anar creixent any rere any?

Sí, crec que el club fa el que pot en aquesta línea. Encara així, aquest any ens hem classificat per Copa LEN (segona maxima competició europea), i per motius economics, com la majoria de clubs a Catalunya, no hi podem anar. Caldria veure si algún altre equip en el futur pogués pagar els costos de disputar una Copa LEN, llavors si que perdriem potencial en el nostre projecte. De moment, si es van fent bé les coses el projecte no té perquè no funcionar.

Per últim, com a Campiona del món, no et fa una mica de ràbia que la noticia pràcticament no hagi sortit publicada en cap mitjà esportiu?

Això ja és un dels debats de sempre… Nosaltres som molt conscients d’aquesta situació, però en el món del waterpolo, i també dels clubs en sí, la gent interessada en saber-ho ja ho sap. Fa una mica de ràbia, perquè és una cosa gran, però sabem que això és així i com funciona.

Des d’aquí, moltes felicitats a tota una campiona del món i un altre dels motius d’orgull del CN Sant Andreu. Enhorabona campiona!!