Natxo torna al Narcís Sala
(J.R.González).- Natxo González torna a la que va ser la seva casa durant quatre anys. Amb un ascens a segona divisió, que aquí no li van deixar aconseguir, sota la esquena torna al Narcís Sala comandant un Reus Deportiu amb el clar objectiu de tornar a lluitar per les eliminatòries d’ascens. Un retorn especial per a la parròquia andreuenca, ja que la relació Natxo - Sant Andreu va donar molt bons fruits i molt bons moments. I no torna sol. Ve acompanyat d’altres noms coneguts a casa nostra, com Ismael Moyano, Edgar Hernandez o Sergi Masqué.
Molts noms coneguts que retornen, on destaca la figura del míster Natxo González. Va arribar des de Reus per enlairar un projecte que havia acabat a tercera divisió. I a prop va estar de deixar-lo a segona divisió, si no fos per algunes decisions polèmiques durant aquella promoció de 2010. Tres promocions, on gràcies al seu comandament des de la banqueta, els aficionats recordem amb enyorança i orgull ciutats com Haro, Aranda de Duero, Alcorcón o, sobretot, Ponferrada.
Natxo no podrà agafar el seu seient al Narcís Sala ja que està sancionat. Serà un retorn on haurà de seguir el partit des de la graderia del Narcís Sala. S'asseurà a la grada de la que va ser la seva casa durant una molt bona època esportiva pel club, en part gràcies a ell, i que tots recordem amb bons records.
Dos noms molt estimats també tornaran al que va ser el seu estadi. Ismael Moyano va defensar la samarreta quadribarrada diverses temporades, tres de les quals va coincidir amb Natxo, i l'última amb l’actual tècnic Piti Belmonte. Tot i que el central no podrà ser a la gespa per una elongació patida al darrer cap de setmana, sí que assistirà al partit, segons ens ha confirmat el mateix jugador. En declaracions a Radio Trinitat Vella, Moyano va donar las seves sensacions de tornar a la que va ser casa seva: “És un sabor agredolç, ja que has viscut coses molt boniques, però tornes amb la samarreta d’un altre equip. Per una part això et dona una motivació extra, però per altre costat tens la sensació d’enyorança per allò viscut. No deixa de ser un sentiment estrany”. Moyano, de la seva llarga etapa andreuenca, guarda un gran record: “És un club sensacional, on a mi em van tractar sensacional, tant la junta de Joan Gaspar com la de Manuel Camino. Tot el que tinc vers el Sant Andreu es agraïment. És un club molt familiar i proper, on la gent del barri és molt aficionada i implicada al Sant Andreu. Només tinc bones paraules a dir del Sant Andreu”.
Edgar Hernández, a diferència de Natxo i Moyano, només va estar-hi temporada i mitja. Tot i això, va calar fons dins de l’aficionat de Narcís Sala. I a ell li va calar el Sant Andreu: “Són tot records bonics. Tot el que vaig veure allà va ser molt il·lusionant, on es va aconseguir fins i tot la Copa Federació. Tot era molt gran, la relació amb la afició, amb el míster, amb els companys”.
Gràcies als seus gols, els quals varen fer quallar una bona temporada, es va guanyar l’estima de tots nosaltres. Tres gols en la seva primera mitja temporada, l’avantsala d’una gran temporada amb 17 gols en 34 partits, ajudant també, com bé recorda l’Edgar, a aconseguir la Copa Federació. Un altre retorn especial, en pròpies paraules del davanter: “Em fa molta il·lusió tornar. Molt content de reaparèixer en aquest camp on tants matins i tardes de glòria hem viscut. Al camp no vaig deixar moltes il·lusions, mots amics, i molta gent estimada".
Més estrany és el cas de Sergi Masqué. La seva relació amb l’entitat andreuenca es limita a l’estiu de 2006, on després del descens del Reus Deportiu, el jugador va estar a prova amb l’entitat que comandava des de la banqueta Jaume Creixell, que havia agafat el relleu de Chechu Soldevila.