Morales: “Els nous propietaris estan donant la volta al club”

Barcelona (G.Pérez).- Sant i ensenya d’aquest Sant Andreu. Des de ja sis temporades. José Miguel Morales, tot i els seus 37 anys, té clar que encara li queda molta corda sota pals. I si pot ser sota els de la porteria de l’equip quadribarrat, millor. El meta, que enceta la seva setena temporada amb tota la il·lusió d’un juvenil, analitza per RTV Esports l’actual situació del club.

37 anys però amb la forma i la il·lusió d’un de 18...

El dia que deixi de sentir el futbol com el sento, que cal treballar i ser constant i sacrificat; el dia que deixi de pensar això i no m’aixequi pensant que gaudiré d’aquest esport, el deixaré. A dia d’avui, mentre les lesions em respectin, si un equip vol comptar amb mi, i el Sant Andreu sempre s’ha bolcat amb mi, estaré encantat de seguir i de poder demostrar que m’agrada el futbol i puc aportar encara coses.

Què sents quan algú et diu que no s’imagina un Sant Andreu sense Morales a la porteria?

Per a mi són elogis. Però avui es pot pensar això i demà una altra cosa. Cal seguir treballant. Em dec al club, ells saben què puc aportar i només els puc donar les gràcies per seguir comptant amb mi.

Quines semblances i diferències trobes entre Piti i Martí Cifuentes?

Són gent a la que li agrada el futbol, que es dediquen plenament a viure’l cada dia. Arriben pel matí i marxen a les sis de la tarda o més tard. Estudien molt el rival. Per a un jugador, quanta més informació tingui de l’equip i del rival, millor. Només puc dir que gràcies per portar Piti.

Com has viscut el canvi de propietat?

Estàvem a l’expectativa però després d’uns dies, al final, tot és per millor. Venen amb ganes d’ajudar, amb ganes de donar la volta al club i, pel que estem veient, ho estan fent. L’any passat, encara que molta gent no ho sàpiga, els jugadors vam patir moltes penúries. Hi havia dies que no teníem ni aigua. Això és molt dur per a un futbolista. Només els puc donar les gràcies per haver arribat amb aquestes ganes i il·lusió i demanar-los que segueixin així. Nosaltres esperem al camp tornat tota aquesta feina de despatxos.

Però ningú ha dit quin és l’objectiu de la temporada...

L’objectiu és el de sempre. Primer salvar-se. A partir d’aquí, Déu dirà. Dóna igual que tinguis un gran equip. Jo el vaig tenir a Terrassa. Vam fer 41 punts a la primera volta i només 18 a la segona i no vam ser capaços de ficar-nos en promoció. El futbol són estats d’ànim i cal aprofitar-los. El millor és començar bé per a crear expectatives, que la gent s’uneixi a nosaltres i que tot sigui més fàcil per a tothom. Si tenim un bon inici, amb Piti ja es va demostrar que no fa falta gastar-se molts diners per tenir un bon equip.

El teu, entre cometes, rival a la porteria es Manu. Com el veus?

El rival és el que va d’altre color. Som companys que ens disputarem un lloc. Jo l’intentaré ajudar el màxim que pugui amb la meva experiència perquè al final serà bo per a tot l’equip. El que haig de fer és treballar i el tècnic decidirà. El que puc dir és que us bon porter, ha demostrat amb escreix que es mereix estar al primer equip i necessita aprendre detalls i coses que són necessàries. Gaudirem tots dos d’un bon any. Treballarem per millorar i ajudar l’equip.

Un somni per aquesta temporada?

Pujar. Porto s¡s anys aquí. Vaig venir amb un projecte espectacular. Vam estar molt a prop d’aconseguir-ho, primer amb penals i després amb un gol injust. Sóc nascut a Sant Andreu, venia a veure l’equip als sis anys i el meu somni és portar-lo el més alt possible. Vull tornar a aquest club amb èxits al camp tot el que està fent per nosaltres.