Els germans Viale, preparats per retrobar-se amb l'Hospitalet

Barcelona (A. Climent).- Lucas (20/03/1985) i Manu (09/03/1981) Viale són dos germans que compten amb una dilatada experiència a les seves esquenes a la Segona divisió B. Acostumats a lluitar per aconseguir grans reptes allà on han estat, aquest any tornen a coincidir en el mateix equip, jugant-se entre ells dues places de central en l’onze titular quadribarrat. Fent gala de la seva expertesa, ens dediquen uns minuts per analitzar l’actualitat andreuenca, alhora que la de l’Hospitalet, equip del qual provenen ambdós, i, en general, del grup tercer de la categoria.

Comentem prèviament, fent broma, la il·lusió que han transmès a l’afició no només per l’espectacular inici de l’equip, sinó pel nivell de joc mostrat, sobretot durant el partit contra el filial del Vila-real. De fet, com s’ha comentat molt en l’entorn andreuenc en aquests darrers dies, feia moltes temporades que no veiem un inici tant aclaparador, comptant els partits per victòries. De les anteriors temporades es recorden inicis més aviat decebedors; fa tres temporades, 0 a 1 a casa contra l’Andorra, i fa aproximadament un any, 3 a 0 contra l’Alcoià a el Collao. Contagiats de l’optimisme que ells mateixos s’han guanyat sentir, contesten les preguntes, no obstant, amb un to cautelós i prudent.

Sentiu una il·lusió especial per jugar contra l’Hospitalet? Quines sensacions esteu vivint en aquests dies previs al partit?

Lucas: Sempre fa gràcia i t’agrada jugar contra excompanys amb els quals has compartit vestidor durant tants anys. Tot i que el Manu hagi estat més anys que jo, allà hi he estat molt a gust, ja que m’han tractat com si fos a casa meva, i guardo un record molt maco de la meva estada a l’Hospitalet.

Manu: El partit em motiva molt, ja que no pots evitar mantenir molts records del passat. Però quan estàs sobre el terreny de joc, ets un treballador, actualment del Sant Andreu. Vesteixes els colors del Sant Andreu i has de morir al camp. Abans i després del partit veus gent amb la que has compartit vestidor durant molt temps: jugadors, entrenador, secretari tècnic. Recordo gratament l’Ivan Hammouch, per exemple. En resum, companys amb els que hi he estat cinc anys i mantinc una forta amistat, i quan els veus t’emociones, perquè hem viscut moltes coses junts i els aprecies. Però un cop al camp, estàs jugant, i ja no penses en res d’això.

Enllaçant amb el que dieu, és cert que hi conserveu molts excompanys a l’Hospitalet, però alhora el club ha patit una reestructuració que ha provocat una renovació molt àmplia de la plantilla. Veieu igual de fort l’Hospitalet d’enguany respecte el de l’any passat?

Lucas: Jo el que veig és que després de la gran temporada que vàrem fer l’any passat, sentíem que volíem millorar allà on anéssim. Ells ara són un equip completament nou, de molta qualitat però de gent molt jove. Crec que acabaran estant amunt. Està clar que el principi sempre és difícil, que hi ha jugadors que s’hauran d’adaptar, fent-se sempre més complicat quan firmes un volum tan gran de gent nova. Crec que han fet divuit fitxatges, aproximadament. Però penso que tenen prou talent com per superar aquestes dificultats i acabar la lliga lluitant pel que es proposin.

Manu: És visible que s’han quedat pocs companys, ja que la gran majoria han marxat a altres destinacions. Però bé, és normal, portàvem cinc anys junts i el futbol porta implícit aquestes renovacions. Com ha dit el Lucas és cert que el començament sempre és difícil, però l’entrenador té les idees molt clares, i ha fitxat jugadors de molta qualitat. Per tant, crec que tard o d’hora aquesta aflorarà i es col·locaran a dalt. En tot cas, els hi desitjo el millor i tant de bo puguin fer una bona temporada i aconseguir realitzar tots els objectius que s’hagin marcat.

L’Hospitalet, però, no deixa de ser un gall més dins aquest immens galliner que és el grup tercer de la Segona B aquest any. Tenim, a més del Sant Andreu, per l’equip que ha construït, el mateix Hospitalet, per la qualitat dels jugadors que heu ressaltat, el Reus, l’Hèrcules, el Nàstic, el Lleida, l’Eldenc, amb els gran projecte que ha dissenyat, sense descomptar, per suposat, els filials, sempre perillosos. Quins objectius creieu que s’ha de marcar el Sant Andreu?

Lucas: Els objectius els anirem marcant segons vagin succeint-se les jornades. Crec que, a priori, hi ha equips com l’Hèrcules i el Nàstic que són grans entitats que segurament destaquen per sobre la resta. També hi ha el Reus, que ha reunit un pressupost impressionant per a afrontar la temporada. Entenc que aquests equips tenen l’obligació i la necessitat d’estar a dalt sí o sí, per les plantilles que han confeccionat. Nosaltres el que hem de fer és treballar, centrant-nos en cada partit i intentant treure el màxim de cada un d’ells. Després arribarà un punt en el que podrem veure on serem capaços d’arribar a final de temporada. Si estem com hem d’estar, veient la il·lusió que té l’equip, amb un perfecte equilibri entre gent jove que té ganes d’arribar lluny i gent més veterana que estem acostumats a aconseguir coses importants a la categoria, podrem assolir el que ens proposem.

Manu: Com diu el meu germà, crec que hi ha equips que només pel nom que tenen ja s’han de marcar com a objectiu pujar de categoria, com pot ser el cas de l’Hèrcules. Després, hi ha equips que s’han reforçat molt, com l’Alcoià. Sincerament, crec que aquest any el grup és impressionantment difícil. Però bé, en tot cas, sempre dic el mateix, cal tenir una mentalitat de dia a dia, amb molta il·lusió i ambició i sent molt exigents amb nosaltres mateixos, però anant pas a pas. Ara hem guanyat els dos primers partits, i sembla que tot ens vagi de cara. No hem d’oblidar que això és molt llarg, és una marató, i de ben segur que vindran èpoques més difícils. Per això és important no precipitar-nos i exigir-nos el màxim treball diari per a rendir al cent per cent, no decaure i aconseguir els màxims punts possibles al final de la temporada.

Després del primer partit de lliga al Narcís Sala, on ja la gran majoria de seguidors andreuencs van poder veure com juga l’equip i fer-se una idea del seu nivell de joc aquest any, sense oblidar, per descomptat, la gran victòria que vau aconseguir al camp del Nàstic, quines valoracions feu de l’equip? Esteu jugant com voleu, com us exigeix l’entrenador? Queden moltes coses per millorar?

Lucas: Des del meu punt de vista, crec que l’actuació de l’equip es pot analitzar principalment des de dues vessants diferents. La primera és a nivell de resultats, en que la conclusió és clara: millor impossible. N’hem fet sis de sis, cosa que diria que a priori ningú s’esperava, i més tenint en compte de quins rivals es tractava. D’altra banda, a nivell de joc crec que queden moltes coses per treballar i millorar. Però hem de ser conscients que això és normal, ja que tot just acaba de començar la temporada. Crec sincerament que l’equip encara no ha demostrat ni de bon tros tot el seu potencial. Hem de millorar, i crec que ho farem; encara o he vist el sostre d’aquest equip en tot el temps que ja portem entrenant plegats. Podeu estar segurs de que això no quedarà aquí.

Manu: L'equip està jugant bé. Té els seus moments bons, però també n’hem detectat de dolents. Contra el Vila-real vam sortir molt forts la primera part, i vam marcar el gol que ens va posar en avantatge, però després vam mostrar una davallada considerable, que va fer que ells dominessin bona part del primer temps. Contra el Nàstic també van passar coses similars, però bé, com deia el Lucas no es pot obviar el fet de que ens enfrontàvem amb dos dels equips més forts de la lliga. Jo, però, sempre he dit el mateix: el que és important en un club com el Sant Andreu és aconseguir crear un bon grup. Potser fitxes molt bons jugadors i després no aconsegueixes articular un bon conjunt, sense l’ambició necessària que cal per arribar on creiem que podem arribar. Repeteixo que aquest any la categoria es duríssima, i les pretensions que tenim es vendran de ben segur més cares que en anys anteriors. És per això que hem de ser humils i no precipitar-nos. Haver aconseguit sis punts en dos partits és molt important, però insisteixo; això tot just acaba de començar.