El tricentenari de Xavi Jiménez

Barcelona (G.Pérez).- El partit contra l'Hércules va ser especial per a tots els jugadors del Sant Andreu. La victòria i, sobretot, la forma com va arribar serà recordada durant molt de temps. I encara més especial va ser per a Xavi Jiménez. El migcampista quadribarrat va disputar el seu partit número 300 a la categoria, una xifra a l'abast de pocs jugadors.

«És un orgull i una satisfacció molt gran. També vol dir que les lesions m’han respectat i que he estat un jugador sempre disponible. A més, poder celebrar-lo amb una victòria com la que van aconseguir és un premi més», ha explicat el migcampista andreuenc a RTV Esports. Els seus 300 duels es reparteixen entre Gramenet (1998-99 i 2002-04), Onda (2001-02), Lleida (2009-11) i Sant Andreu (2011 en endavant). A banda, cal recordar que també suma 178 partits a Segona B entre Vila-real, Elx, Ciutat de Múrcia, Recreativo i Albacete.

Moltes temporades i, per tant, molts records. «És molt especial el debut a la categoria, amb la Grama. Ho vaig fer molt jove i en l’equip en el qual em vaig formar, després d’onze anys. Va ser contra l’Andorra», apunta, per després destacar també «el primer gol que vaig marcar. Va ser al camp del Soller». Lògicament, també hi ha de durs: «El pitjor record... El partit que vaig jugar a Irún contra el Real Unión amb la Gramenet. L’equip que guanyava ascendia a segona A. Vam estar molt a prop de la victòria, però vam empatar i va pujar el Màlaga B. La decepció va ser molt gran perquè ens vam quedar molt a prop».

I fins quan? «No ho sé. De moment és un tema que no em passa pel cap. Continua gaudint, il·lusionat i em trobo bé. En el moment que m’avorreixi, que no estigui motivat o que perdi la il·lusió, llavors no dubtaré en fer un pas al costat i deixar-ho. No sé si això passarà d’aquí a dos mesos o d’aquí a quatre anys. De moment, no m’ho plantejo», explica.