El tricentenari de Miguel Álvarez
Barcelona (G.Pérez/T.Martinez).- Ningú pot dubtar ara que el Sant Andreu està, si es parla d’entrenador, en bones mans. Miguel Álvarez és un home experimentat a les banquetes, especialment a les de Segona B. Diumenge va celebrar, de fet, el seu partit 300 en aquesta categoria.
Álvarez va arribar a Segona B la temporada 2000-01. Ho feia de la ma del Terrassa, al qual s’incorporava després d’una excel·lent tasca a la Tercera divisió catalana. En dues temporades, el tècnic va portar l’equip egarenc als millors moments de la seva història recent, amb l’ascens a Segona A. Al Vallès hi va estar quatre anys, els dos darrers a la categoria de plata, on també va entrenar el Ciutat de Múrcia.
A Terrassa va tornar a mitjans de la temporada 2005-06. I s’hi va estar un any més. En total, hi va dirigir 133 partits. Posteriorment passaria per Lorca i Badalona, on completaria dues temporades.
A l’inici de la campanya 2010-11 estava sense feina però no va trigar en rebre la trucada d’un Hospitalet en problemes. No només el va treure de la zona de descens sinó que el va estar a punt de classificar per la promoció d’ascens, espina que es llevaria dos anys després. Abans, havia recalat al Leganés on, però, no va tenir sort i només va dirigir tretze partits.
Doble espina la que es llevaria, com dèiem, a la temporada 2012-13. Va tornar a la Feixa Llarga i va comandar L’Hospitalet cap el títol de campió. A la promoció d’ascens, però, no va tenir sort. Dos ‘cocos’ com el Tenerife i l’Eibar li van privar de portar l’equip a la categoria de plata. Fins llavors, entre lliga regular i promoció, Álvarez havia dirigit 296 partits a Segona B. Els quatre darrers els ha completat amb el Sant Andreu i, admet, en el moment més delicat que ha viscut a la categoria.
I, potser per això, a l’hora d’indicar quin és el millor instant en la seva trajectòria diu que encara no l’ha viscut però que confia que arribi en poques setmanes. “Sembla que un s’ha de quedar amb els ascensos, però per mi salvar el Sant Andreu seria un objectiu molt més complicat que no sortir d’inici amb un equip amb el que has fet tota la pretemporada i has treballat”, apunta, per després indicar que “un s’ha de quedar amb tot el que has passat, que és molt”.
Álvarez no amaga que “mai hagués pensat que dirigiria tants partits”. A més, destaca que “he tingut la sort de sortir i d’entrenar fora” tot i que admet que prefereix no moure’s de Catalunya. “Si hi ha projectes semblants, al final et quedes a casa”, afirma. Amb 300 partits a les esquenes, té clar que “al grup català hi ha els equips més forts” i afegeix “la dificultat pels canvis de superfícies i dimensions dels estadis” que “obliguen a dominar més registres”. Són aspectes, argumenta, que “fan que s’hagin de tenir en compte moltes més coses per confeccionar una plantilla”.
El tècnic seguirà comptant partits fins al final de temporada. Com a mínim, nou més a la categoria. Amb l’opció de dos més si l’equip acaba jugant promoció per evitar el descens. I el somni, tant seu com de molts seguidors, que l’any que ve els pugui continuar incrementant a la banqueta del Narcís Sala.