Edmon López: “El meu objectiu és entrar a la selecció espanyola”

Edmon López Möller es va proclamar recentment subcampió d’esquaix en l’europeu junior. Actualment és el segon millor jugador de Catalunya i milita al CN Sant Andreu. Pels èxits aconseguits als darrers mesos i per conèixer una mica més la seva figura, el vam entrevistar recentment al Paraules d’Esport.

Quina valoració fas de l’experiència al campionat europeu junior d’esquaix?

He participat en diverses competicions europees, però aquesta era la gran fita de les competicions junior. Em vaig preparar molt per l’ocasió.

Llavors devies acabar molt satisfet, malgrat la inoportuna lesió de la final.

Just acabar sempre et queda un mal gust de boca, perquè vaig estar molt a prop. Però quan vaig arribar a Barcelona vaig valorar el que era haver estat subcampió d’Europa. Cap espanyol ho havia fet fins ara. He fet història, ho valoro moltíssim i estic contentíssim amb el resultat. A la final tampoc era favorit, així que estic molt satisfet.

Fa poc vas competir en un campionat d’Espanya. Quin balanç en fas?

Gairebé no vaig poder participar, per la lesió de l’Europeu. Hi vaig anar per intentar competir, però sabia que no estaria al 100%. Després de l’Europeu també em vaig posar malalt, amb febre, i tot plegat em va impedir competir al màxim. Malgrat tot, vaig arribar a vuitens.

Quin tipus de lesió havies patit?

Una contusió en l’ós directe. Era un cop a l’ós del maluc de la cama esquerra i aquest cop s’irradiava al múscul. Llavors ho tenia inflamat i no podia recolzar la cama o fer canvis de ritme. Era com anar sense una cama en un esport tan intens com l’esquaix. Va trigar dues setmanes en rebaixar-se la inflamació. La final va ser un partit molt travat, perquè ell era una mica brut. Vaig entrebancar-me en un contacte amb ell, vaig picar a terra. Vaig seguir, però anava coix.

El CN Sant Andreu és més conegut pel waterpolo o la natació. Com està la secció d’esquaix a nivell estatal?

Crec que està bastant avançat a nivell català. Estem als play-offs de la lliga catalana i tenim un equip molt fort, amb el Dani Pasqual de número u. Estem pensant de participar en el torneig espanyol per equip i crec que podríem fer uns bons resultats. El nostre nivell competitiu és molt alt i el que ve per sota és molt bo, perquè l’escola és bona.

Com vas entrar al Sant Andreu per començar a jugar?

Vaig entrar a través del Manel Camanyes, coordinador de l’esquaix. Jo estava a Can Mèlic, a Sant Just d’Esvern, i em va proposar de jugar la lliga catalana amb el Sant Andreu. I vaig acceptar perquè sabia que era un club molt competitiu.

Quant temps portes jugant a l’esquaix? Perquè els bons resultats són fruit de molts anys de treball.

Vaig començar amb sis anys. Tinc una família molt esportista i feia tant pàdel com tennis i esquaix. Vaig deixar el pàdel primer i després vaig haver de decidir entre tennis i esquaix, amb 11 anys. Llavors em vaig decantar per l’esquaix, que és més intens i dinàmic. A partir dels 16 i 17 li vaig començar a ficar-me més seriosament.

Què significa dedicar-se més seriosament en termes de dies d’entrenament o compaginar amb els estudis?

És com semiprofessional, perquè pel matí vaig a la universitat i per la tarda entreno. Si ho saps compaginar bé, ho pots fer perfectament. Entrenava dues o tres hores per la tarda, anar a l’escola pel matí i fer els deures i estudiar. M’he pogut treure el Batxillerat bé sense problemes.

Quins objectius et marques a curt i mig termini?

M’agradaria estar entre els 150 millors jugadors del món. També tinc com a objectiu entrar a la selecció espanyola absoluta i anar al Mundial de Kuwait. I a mig termini m’agradaria seguir pujant al rànquing mundial, i seguir amunt a nivell català i estatal.