Dani Martí: “És una putada no poder jugar contra el Sant Andreu”
Barcelona (T.Martínez).- Dani Martí, una de les icones del Sant Andreu de Natxo González, milita ara al Cornellà. Després d’abandonar el Narcís Sala l’any 2011, amb el final de l’etapa de Natxo, l'excapità va jugar dos anys al Conquense per acabar aterrant al Cornellà. Amb l’equip català va aconseguir l’ascens la passada temporada i aquest any, a més, gaudeix de la Copa del Rei, on el seu equip va quedar aparellat amb el Reial Madrid. Amb Martí parlem sobre la seva trajectòria i l’actual situació del Cornellà, proper rival del Sant Andreu:
El Cornellà ve d’empatar contra el Nàstic. Com s’aprecia puntuar a Tarragona?
Valorem molt sumar un punt al camp del Nàstic, un equip fet per pujar.
El proper partit és contra el Sant Andreu i a Cornellà hi ha una gran quantitat de futbolistes ex andreuencs (Boniquet, Pelegrí, Martí, etc.). Us fa especial il·lusió aquest duel?
Sí. Per desgràcia he vist la cinquena groga contra el Nàstic i no podré jugar. Per mi és una putada, però no hi podem fer res. Ha estat al final del partit, un jugador anava per banda i s’ha escapat del lateral. He arribat justet i he fet falta. Potser l’hauria pogut evitar, però en el minut que era ens estaven pressionant molt. Accions del partit.
El Cornellà es troba en una bona situació a la lliga i arriba vuitè. Aquest inici de temporada respon a les vostres expectatives?
Estem fent un any molt bo. Vam començar una mica malament, però les sensacions eren bones. Ara estem traient punts, però l’objectiu és salvar la categoria. I quan abans ho aconseguim, millor.
Com encareu el partit contra el Sant Andreu?
El nostre objectiu és sumar els tres punts. Juguem a casa i estem en una dinàmica positiva. Aquesta és la nostra mentalitat.
Pel camí, la Copa del Rei i la grossa.
Una de les altres coses que valorem tots. Jugar contra el Madrid al camp de l’Espanyol, davant 30.000 persones, és espectacular. Ara encara queda un altre regal, que és jugar al Bernabéu. Ens ho prenem com un premi a la trajectòria de l’any passat, que vam ser campions.
És jugar al Bernabéu el que us fa més il·lusió d’aquesta temporada?
Vaig gaudir molt jugant al camp de l’Espanyol. Al Bernabéu suposo que també serà maco de recordar. Si no jugués a Madrid, doncs també quedaria molt content per la sensació que em vaig endur de l'anada.
En l’aspecte esportiu, com us va afectar jugar al camp de l’Espanyol?
Ens va afectar negativament. Les dimensions del camp i la gespa natural són grans diferències. El nostre camp és més petit, i de gespa artificial, i crec que el Madrid ho hauria tingut més complicat perquè ells no hi estan acostumats. Però la satisfacció de jugar davant 30.000 persones també està molt bé.
Tot i així, la Copa del Rei presenta un dilema en el format: toca un equip gros, però l’eliminatòria a doble partit redueix les sorpreses.
Sí, sabem que és molt complicat, però el premi pels clubs de Segona B, més que passar ronda, és que et toqui un equip gran, poder fer caixa i gaudir d’un camp com el del Barça, Madrid o Atlético. Crec que la majoria d’equips prefereixen això.
Vas jugar durant molts anys al Sant Andreu, durant una de les millors etapes del club. Quins records en guardes?
Recordo el primer any a Tercera, que va ser molt bo. També els dos primers anys a Segona B, amb els play-off, i la Copa Catalunya. L’últim any no vam acabar tan bé com esperàvem, però tinc un record molt positiu.
Hi ha algun moment especial que estigui per sobre de la resta?
La Copa Catalunya. La final, per com es va donar, és el millor record que tinc del Sant Andreu. Tot i que no és l’únic, clar.
De fet, aquesta temporada, també t’has enfrontat amb Natxo. Al Cornellà ara hi ha Jordi Roger, un entrenador jove que està traient bons resultats. Com treballen aquests entrenadors que tens últimament? Són especials?
En Natxo era un home que treballava molt bé i analitzava molt bé els contraris. Preparava molt bé els partits. En canvi, el meu actual entrenador té molt caràcter i d’imprimir molta intensitat. Es basa molt més en el treball del dia a dia a nivell d’intensitat.
Portes molts anys jugant a Segona B i Tercera. Quina és la salut actual del futbol en aquests nivells? Està millor que fa una dècada?
Fa 6 o 7 anys hi havia molts equips amb un pressupost molt gran i amb l’objectiu d’estar a dalt. Aquest any, en aquest grup, hi ha més diners, amb diferents equips amb aquest objectiu. Però la tònica general és que cada cop hi ha menys equips amb diners i amb opcions de pujar a Segona A.