Roberto Cano: “Poc a poc ens anem apropant al nivel dels altres països”
Barcelona (T.Martínez) Jose Saavedra i Roberto Cano, lluitador i entrenador del Club de Lluita de Baró de Viver, van anar a competir a Romania a inicis del mes d’abril. Per aquest motiu vam parlar amb l’entrenador del club. Roberto Cano porta 44 anys lligat al Club de Lluita, va ser campió d’Espanya amb 15 anys i des de 2001 es dedica a portar el club i entrenar els futurs campions. Poques persones més adients per a tractar aquest esport com ell.
Com ha estat l’experiència d’anar a competir a Romania?
Es va fer una concentració de tots els campions d’Espanya, i d’alguns sotscampions. Jo, com entrenador nacional, i José Saavedra, com a lluitador, vam ser convocats. És un esdeveniment organitzat per la Federació Espanyola de Lluita. Allà hi vam estar cinc dies entrenant, tant nois com noies, i després es va veure qui podia anar a Romania, amb unes places més reduïdes. Entre els entrenadors vam escollir els lluitadors, entre ells José Saavedra, que és una esperança de Baró de Viver.
Com li va anar el campionat a Saavedra?
No va tenir un bon sorteig i va perdre al primer combat. Però queda l’experiència. I, apart de la competició, després va haver una concentració a Romania conjunta amb Itàlia, Algèria, Noruega i nosaltres. Entrenàvem matí i tarda. Va ser bonic.
Com és l’experiència pels lluitadors d’anar a l’estranger i competir amb altres països? És una situació que es dóna sovint?
No és la primera vegada que passa perquè el club ha estat campió d’Espanya en diverses ocasions. Aquest any som sotscampions, per exemple. És un primer pas per anar després amb l’equip nacional.
A nivell internacional, en quin esglaó es troba Espanya?
A Espanya li queda molt. Aquí no té tants seguidors com en altres països. Però vam tenir a la subcampiona olímpica, Maider Unda, i a nivell de noies estem aconseguint bons resultats: tenim dues campiones d’Europa, Maider... i ens anem apropant.
Comparant amb els altres països, quin és el seguiment, la quantitat de nois que s’interessen per aquest esport?
Estem avall perquè potser no sabem introduir-ho bé, però sempre aguantem. Al Club de Lluita Baró de Viver està lligat al barri des de 1962. I han sortit molts campionats, lluitadors olímpics... Però encara es queda curt el públic.
Creu que aquí es veu la lluita com un esport agressiu, estigmatitzat?
Pot ser, perquè fins i tot la paraula “lluita” sona una mica violenta. És la primera impressió que pot donar. Però en aquest esport no es poden fer estrangulacions i luxacions, només immobilitzar i tombar l’oponent. Està perfectament reglat. Hi ha nens de 5 anys i és un esport més, d’on pots treure bones històries pel futur dels nois.
Són més de 50 anys d’història del Club de Lluita. Des de quan estàs lligat al Club?
Hi porto des del 7 anys. Hi porto 44, casi tota una vida. La primera vegada que vaig participar al campionat d’Espanya tenia 15 anys i vaig sortir campió. L’últim torneig el vaig disputar el 2001 i també vaig ser campió. Després em vaig dedicar a portar el club, també seguit per gent que empeny. Sense ella aquest esport no aguantaria: tots els membres de la junta són importants. Ho agraeixo.
Quantes categories hi ha al Club de Lluita Baró de Viver?
Entrenem dilluns, dimecres i divendres, a nens a partir de 5 anys. Una hora de classe i després fem classes de lluita per adults. És un esport completament obert.
Quines modalitats de lluita s’entrenen al Club?
Fem classes de lluita lliure olímpica i ara els dimarts i dijous hem obert el ventall fins la boxa. També tenim una sala de peses per a fer la preparació física. També tenim el riu al costat i és perfecte per anar a córrer i fer esport.