Havia de ser un any il·lusionant a la piscina Pere Serrats de Sant Andreu. Carlos Bellón agafava el timó de l'equip masculí i hi havia grans esperances dipositades en el projecte. Peròe l treball ha trigat a donar els seus fruits. La primera victòria de la temporada en divisió d'Honor no va arribar fins la jornada 8, davant del dèbil Túria. Ara, dues victòries de prestigi, a casa contra el Catalunya, i sobretot aquest cap de setmana a la piscina del Mediterrani, fan que els de Bellón es trobin en el millor moment de la temporada coincidint amb el final de la primera volta i just abans de la Copa del Rei que acollirà la piscina andreuenca i en la qual el CNSA i prendrà part com a equip amfitrió

Dissabte elsandreuencs van portar la inciativa des del principi. Un parcial de 1-3 al final del primer quart feia creure en les esperances visitants, que es van veure reforçades després d'arribar a dominar per 1-5 al llarg del segon parcial. Abans del descans, però, reacció local que ha posat el 4-6 al marcador, resultat amb el que s'ha arribat al descans. Però els de Bellón no han baixat els braços, i amb un nou parcial d'1-3 han deixat sentenciat l'enfrontament.

La dupla Mitjatovic-Kucarova ha estat letal pels andreuencs. Ara, els de Carlos Bellón són encara penúltims, però amb 10 punts i només a un punt de Catalunya i Mediterrani. Així doncs, s'aconsegueix acabar la primera volta de forma esperançadora després d'un fluix inici. Caldrà veure quines prestacions ofereixen els jugadors del CNSA en la copa del rei. Abans però, tenen un altre compromís de la Divisió d'Honor. Serà dissabte contra el totpoderós Atlètic Barceloneta a la piscina de Sant Sebastià. Recordem que al partit d'anada el CNSA va aconseguir empatar amb el líder. Fins ara aquest matx a estat un dels únics dos que el Barceloneta no ha pogut guanyar.

L'entrenador de l'equip femení de waterpolo de la Divisió d'Honor del Club Natació Sant Andreu, André Avallone, va anunciar el passat divendres el que era un secret mal guardat: la seva marxa del club. El seu substitut serà Jordi Timblau, un home de la casa que compaginarà la seva nova tasca amb la de segon entrenador de l'equip masculí absolut i també amb la d'entrenador del cadet masculí.

Jordi Timblau es prepara per encarar un nou repte. André Avallone no va tenir l'arrancada desitjada i va encadenar un empat contra el Terrassa amb una derrota a Mataró, tot un cop de moral en una lliga dominada a plaer pel Sabadell i en el que el repte de les andreuenques és quedar en segon lloc per davant de les maresmenques. Així doncs, es presenta tot un repte per Timblau, que des que ha agafat les regnes de l'equip ha guanyat un partit contra el Navarra i n'ha perdut un altre contra el Sabadell, només per 11-9 i a Camp Llong. Bones sensacions per començar.

Tot i així té el llistó molt alt. L'any passat André Avallone va aconseguir el subcampionat i va començar el que semblava una gran etapa per l'absolut femení. Avallone va arribar com un home d'experiència a l'elit, amb dots de psicologia i proper en el tracte personal. Havia estat entrenador de les categories inferiors de l'Atlètic Barceloneta i era el responsable de motivació del primer equip durant el 2009, any en que l'Atlètic va guanyar la Lliga i la Copa del Rei. 

Però hi havia una cosa que preocupava Avallone, la seva família. Originaris del Brasil, portaven massa anys allunyats de la seva terra, i com ell tans cops havia dit, això era un sacrifici que la seva família estava fent per ell. Així doncs, podem considerar que simplement havia d'arribar el moment en que decidís agafar les maletes i marxar, però no deixa de sobtar que la decisió hagi estat presa amb la temporada ja engegada.

Més ellà del forat que deixa a l'equip femení, la marxa d'Avallone trastoca els plans d'un club en que Carlos Bellón i Manolo Suárez havien traçat un projecte que va néixer el 2010 i havia d'arribar al punt culminant al 2014, en que el waterpolo formatiu era la base del club. Avallone hi creia, i caldrà veue si el seu adéu afecta a aquesta filosofia que tants bons fruits s'espera que doni. De moment comença l'era Timblau, en principi fins a final de temporada. Repetir el subcampionat és difícil, però les noies del Sant Andreu no renuncien a res.

Jordi Timblau no va poder obtenir la victòria a Can Llong, però en una entrevista concedida dilluns al Paraules d'Esport de Ràdio Trinitat Vella, el nou tècnic era optimista: "El Sant Andreu tindrà les seves opcions de guanyar al Sabadell, sinó és ara serà al partit de tornada. Tot consisteix a fer bé la nostra feina i a creure en el que fem", afirmava Timblau. El nou míster avisa que no es limitarà a continuar la feina d'Avallone i considera que ell i el brasiler tenen meneres de fer diferents: "l'André era un entrenador més proper a l'hora de parlar amb la gent. Jo porto cinc anys sense portar noies i acostumat al masculí, dic les coses de manera més freda."

Timblau considera que la segona plaça està complicada després de l'empat amb el Terrassa, però no renuncia al subcampionat. "Si podem arribar a Mataró amb possibilitats d'assolir la segona plaça, anirem a per això". Al mateix temps reconeix que és poc més que impossible atrapar al Sabadell: "Elles poden tenir un partit dolent, fins i tot dos, però no tres".

Per últim, Timblau considera que el projecte a llarg termini elaborat pel club no trontolla amb l'adéu d'Avallone. Creu que el club va pel bon camí, però reconeix que tot i les bones intencions, els jugadors que destaquen veuran que altres clubs els ofereixen unes condicions que el Sant Andreu no els pot oferir.

Tornant al present, Jordi Timblau té un doble repte. Mantenir la il·lusió d'un equip femení tocat després de la derrota a Matarí i rellençar el rumb del masculí que ha tingut un mal inici de temporada i que va guanyar el seu primer partit aquesta jornada contra el Turia, el cuer. Un doble repte pel que Timblau se sent més que preparat.

L'equip femení de waterpolo del Club Natació Sant Andreu ha començat amb tres victòries seguides la divisió d'Honor d'enguany. Dilluns passat Maria Copado, portera de l'equip i una de les jugadores més veteranes va atendre els micròfons de Ràdio Trinitat Vella i ens va explicar les expectatives que té en una temporada que és torna a presentar com una lluita impossible contra el Sabadell.

En primer lloc felicitats per aquesta victòria incontestable, 4-17 contra La Latina en la tercera jornada de lliga, déu ni do quina victòria oi?

Moltes gràcies. Laeritat és que els hi teníem molt respecte perquè l'any passat allà hi vam tenir un partit difícil, però va sortir més fàcil del que imaginàvem.

Una de els claus d'aquest bon inici són els pocs gols encaixats, en portes 15, unamarca molt bona.

Això és, en gran part, gràcies a la defensa que ho està fent molt i molt bé. A més, com que els resultats acompanyen estem jugant les dues porteres i tenim oportunitat de jugar les dues.

L'altre portera és Noelia López, que l'any passat jugava al Salgueros portuguès. Com és el dia a dia de les porteres? És dur competir amb algú per un lloc on només hi pot jugar una persona?

Ja ens coneixíem i la relació és molt bona. La competència hi és pe`ro no tenim cap problema.

De moment Sabadell i vosaltres ja encapçaleu la classificació. Seràaixí fins a final de temporada?

Això espero, encara que també hem de tenir en compte el Mataró.Crec que som aquests tres equips els que estarem a dalt, tot i que tots els partits s'han de jugar. El Mataró serà el rival més directe i el Sabadell, tot i que espero equivocar-me, és inabastable.

Al Mataró ja el veu superar l'any passat a les semifinals de la Divisió d'Honor. Però el Sabadell vamarcar les diferències. Creus que sereu capaces de guanyar-les?

S'ha de jugar el partit, peròd e moment és agosarat dir que les podem guanyar. Estem treballant molt dur per arribar al màxm per jugar contra elles, però tenen un equip superior als altres. Em sap greu dir-ho però estan molt fortes i, tot i que no hi ha res impossible, és difícil. De totes maneres lluitarem per això.

De moment tenim més a prop el partit contra el Mediterrani,el dissabte que ve, quins són els seus principals perills?

És un equip molt jove que està evolucionant molt bé i té dues noies amb molta qualitat. Aquestes dues jugadores i l'ordre que tenen són els seus principals perills, juntament amb un entrenador que en sap molt de waterpolo.

L'any passat us vau classificar per jugar la Copa Lens però al final no l'heu pogut jugar per problemes econòmics. Com ho ha assimilat l'equip. Suposo que tenir l'oportunitat de jugar a Europa i que al final no sigui possible cou una miqueta no?

Doncs vam tenir una mica de desil·lusió la veritat. Era un objectiu assolit de la passada temporada que vam aconseguir per mèrits propis.Entenem que la situació és complicada per tothom i esperem que si ho tornem a aconseguir hi poguem anar.

Passant al pla personal, ets internacional amb Espanya. Encara queda molt lluny, però esperes competir als Jocs Olímpics de Londres 2012 i a Barcelona 2013?

Doncs m'agradaria moltíssim. El meu somni es jugar uns Jocs Olímpics. Pe`ro queda molt camí. Hem de jugar l'Europeu, classificar-nos pel Preolímpic i després pels Jocs i les places van molt cares.

D

Quan més complicat semblava, el Reus va poder complir el somni que feia anys que se li escapava. Havia disputat temporada rera temporada la promoció d'ascens però sempre es quedava al camí, fins el passat juny. Va superar les tres eliminatòries i va aconseguir el retorn a Segona B, categoria que va perdre al 2006 després d'un polèmic partit final enfront l'Osasuna B. L'objectiu d'enguany passa per trencar el malefici de les darreres participacions a la categoria, on el descens va ser immediat. De la ma de Santi Castillejo a la banqueta, l'equip ha sorprés agradablement en aquest inici de lliga, situant-se fins i tot com a líder durant varies jornades. La clau: mantenir l'equip base no només de l'ascens sinó també de temporades anteriors i sumar noms com Borja o el davanter Trujillo. Així, s'ha configurat un equip molt conjuntat i que aspira a aconseguir el més aviat possible els punts que donen la salvació per, després, aspirar a objectius més elevats. A continuació, podeu analitzar totes les dades del proper rival del Sant Andreu.

plantilla reus 2011-12.doc (68,5 kB)
reus 2011-12.pdf (4,8 MB)
 

Aquesta temporada Carlos Bellón, madrileny de 31 anys, substitueix Manolo Suárez a la banqueta del primer equip de waterpolo del CN Sant Andreu. Bellón és nou al càrrec però coneix molt bé l’entitat. Després d’encarregar-se del planter de la casa torna decidit a fer una bona temporada i a consolidar el Sant Andreu entre els grans del waterpolo estatal.

Aquesta temporada comences la teva aventura com a primer entrenador del CN Sant Andreu. Què n’esperes de l’experiència?

Doncs intentar quedar el més amunt possible, aprendre el que és ser entrenador i gaudir tot el que es pugui des del primer partit.

Creus que és important que ja coneguis la casa abans de començar aquest repte?

Ho considero fonamental. El fet de ser responsable de l’àrea de waterpolo és important conèixer tots els detalls. Saber on has d’anar amb qui parlar, a qui preguntar… tots aquests detalls són fonamentals per no perdre temps.

Què creus que ha canviat respecte la passada temporada?

Manolo Suárez i jo tenim la mateixa filosofia, per tant l’estructura de l’equip ha canviat poc. El que si que esperem que marqui la diferència és Marko

Mijatovic (jugador serbi fitxat aquest any). El Canvi de jugadors sí que poden fer canviar la manera de jugar de l’equip.

Aquest any el sistema de lliga canvia. Se suprimeix el play-off perquè la selecció espanyola ha de jugar el preolímpic i no hi ha dates suficients. Aquest fet varia la planificació de l’equip?

Pel que fa al nostre objectiu esportiu no. El que sí que varia és la manera d’afrontar els partits, perquè cada punt és importantíssim. De fet aquest dimecres juguem contra la Barceloneta. Antigament era un partit en el que podies pensar que si perdies no passava res, però ara els tres punts són tan importants com quan jugues contra algú altre.

Com has dit, comenceu a casa contra la Barceloneta. Campió de lliga i Supercopa. Haguessis preferit començar la lliga contra un altre rival?

No. Són coses que venen i les has d’acceptar. Si haguéssim començat contra un altre rival el partit seria igual d’important. Ho afronto de forma positiva, perquè començar la lliga contra rivals grans et dóna aquesta motivació extra de voler guanyar. Nosaltres no tenim res a perdre, la responsabilitat la tenen ells.

Esperes que en partits importants com aquest la piscina Pere Serrats s’ompli per donar-vos un ànim extra?

Per descomptat. A més aquest any comptem amb jugadors de la casa que coneixen el club i la seva gent. Jo recordo com s’omple la piscina quan hem organitzat la copa del rei, i és un espectable. Si aconseguim que la gent vingui i nosaltres responem amb bon joc i resultats es pot crear un vincle que converteixi la Nostra piscina en un fortí.

El teu homòleg al femení, l’André Avallone, sempre diu que el CN Sant Andreu ha de formar projectes a llarg Termini que consolidin el waterpolo de la casa, hi estàs d’acord?

Totalment. S’han de construir projectes llargs perquè l’edifici no caigui. Estiguem nosaltres o altres entrenadors, el CN Sant Andreu ha de ser un club gran que no depengui de les persones que té vinculades. S’ha de construir un edifici amb bons ciments.

Entrevista emesa el 10 d’octubre al Paraules d’Esport, a Ràdio Trinitat Vella.

Una altra bona notícia al CN Sant Andreu. Una de les jugadores del primer equip femení de waterpolo, Teresa Gorría, va guanyar la medalla d’or al Campionat del Món Junior disputat a Trieste (Itàlia). Amb ella vam parlar al Paraules d’Esport

  Deus estar molt contenta després d’aconseguir una medalla d’or en un campionat del món… 
 

I tant, després de tant treballar durant l’estiu, realment la rescompensa ha estat gran, ha estat molt gran

Va ser un partit igualadíssim contra Hongria (4-4, 2-2, 2-2 i 1-3), quin punt extra vau tenir com a equip que no van tenir les hongareses que us va donar la victoria final?

Crec que va ser la concentració, la calma i sobretot el desig de voler aquella medalla d’or

L’entrenador, el Miki Oca, va dir de tu que estem davant de “la imatge de l’entrega i el pundonor, i això és molt important en el waterpolo femení actual”; com més et definiries?

Aquesta definició és el seu punt de vista. Personalment, crec que sóc una persona que busca ser millor cada dia i sobretot no creure’m res en excés, tocar molt de peus a terra. Em definiría com una persona que busca ser millor cada dia.

Vas començar molt jove, i ara tens només 19 anys, I estas un molt bon moment de la teva carrera, tant en club com a la selección, fins a on creus que pots arribar seguint amb aquesta progressió?

Bé, crec que la màgia està en no tenir un límit, és anar cada vegada a més i creient en tu mateix. La gràcia està en anar descobrint a on hi ha el teu propi límit. Espero anar cada vegada a més, treballant cada dia i pujant més amunt, i ja veurem fins on s’arriba.

Com a equip, el CN Sant Andreu vau acabar molt bé la temporada, disputant-li la final al Sabadell, i vas tenir un molt bon paper, sobretot a les semifinals contra el Mataró. Quines perspectives teniu de cara a la propera temporada.

Vam acabar la temporada molt bé. Les semifinals van ser els partits amb més competencia, i guanyar-les va ser molt gran. Va ser una recompensa per tot l’equip i per l’entrenador. Aquest any, tenim baixes importants com les germanes Pardo, però tots els equips han perdut una mica de nivel –excepte el Sabadell–, així que la temporada anirà bé. Serà més complicada, hi ha equips que ens poden donar més guerra, però crec que ho farem

Al final de la temporada pasada l’André Avalone, l’entrenador, ens comentava que un dels objectius era vestir un projecte amb llarg recorregut; veus des de dins que s’està treballant bé en aquesta línia d’anar creixent any rere any?

Sí, crec que el club fa el que pot en aquesta línea. Encara així, aquest any ens hem classificat per Copa LEN (segona maxima competició europea), i per motius economics, com la majoria de clubs a Catalunya, no hi podem anar. Caldria veure si algún altre equip en el futur pogués pagar els costos de disputar una Copa LEN, llavors si que perdriem potencial en el nostre projecte. De moment, si es van fent bé les coses el projecte no té perquè no funcionar.

Per últim, com a Campiona del món, no et fa una mica de ràbia que la noticia pràcticament no hagi sortit publicada en cap mitjà esportiu?

Això ja és un dels debats de sempre… Nosaltres som molt conscients d’aquesta situació, però en el món del waterpolo, i també dels clubs en sí, la gent interessada en saber-ho ja ho sap. Fa una mica de ràbia, perquè és una cosa gran, però sabem que això és així i com funciona.

Des d’aquí, moltes felicitats a tota una campiona del món i un altre dels motius d’orgull del CN Sant Andreu. Enhorabona campiona!!

El  waterpolo andreuenc ha estat present als Mundials de Natació de Shangai. Les jugadores del Club Natació Sant Andreu Ona Meseguer i Ana Copado han format part de la selecció espanyola que ha finalitzat en onzena posició la cita mundialista El cas de Copado, portera titular, és especialment demostratiu del bon paper del CNSA enguany, en que ha aconseguit el subcampionat de la Divisió d’Honor amb un rol importantíssim de la portera durant tota la temporada.

Les dues jugadores del CNSA han ofert un bon rendiment a l’equip del seleccionador Miki Oca, tot i que Espanya s’ha hagut de conformar finalment amb l’onzè lloc. Les noies d’Oca van començar força malament la fase de grups. En el debut van perdre per la mínima davant Grècia (9-10), i en el segon partit van naufragar davant Rússia, la superpotència mundial, per 8 a 18. Però encara quedava una última oportunitat per seguir vives a la competició i la van aprofitar. En l’últim partit de la lligueta es van imposar a Brasil (12-4) i accedien a la ronda de repesca per classificar-se pels quarts de final, o el que és el mateix, la lluita per les medalles.

Però el somni es va esvair aviat. En la ronda de repesca es van enfrontar a l’amfitriona, la Xina, que es va imposar clarament a les espanyoles (6-15). L’equip estatal es veia relegat a lluitar per la novena plaça. En el primer enfrontament van caure derrotades per Hongria (13-17) i en l’últim es van imposar a Nova Zelanda (15-7), victòria que suposava l’onzè lloc final.

Meseguer ha acabat el torneig amb 5 gols en 6 partits, mentre que Copado n’ha encaixat 71 en els mateixos, disputant-los tots com a titular. Miki Oca valora positivament el paper de l’equip a Shanghai i es mostra optimista de cara al futur: “És un equip amb molt recorregut per davant”. Segons el seleccionador un dels aspectes clau per arribar al màxim nivell és millorar la condició física de les jugadores joves.

El waterpolo femení estatal ha tancat, doncs, la seva participació al Mundial amb una actuació discreta pel que fa a resultats però esperançadora pel que fa al joc de l’equip. Sigui com sigui, Ana Copado i Ona Meseguer han posat la cirereta a la seva temporada a les files del CNSA amb aquesta participació mundialista.