Rubén Martínez: “El Sant Andreu és un projecte il·lusionant”

Barcelona (T.Martínez).- Rubén Martínez és el primer fitxatge del mercat d’hivern. El Sant Andreu, després de donar la baixa a Arthur i Fran Leal, tenia dos forats a la plantilla i buscava futbolistes d’atac. El primer ha estat l’ex de l’Alcoià, que va debutar el passat cap de setmana a Villarreal. Amb ell comentem el seu primer partit amb la samarreta quadribarrada i el fitxatge pel Sant Andreu, al Paraules d’Esport.

Arribes al Sant Andreu i el primer dia ets titular. T’ho esperaves?

Des del principi de la setmana vaig estar amb el grup i no sabia si jugaria fins una hora i mitja abans del partit. Quan el míster ho va comentar, vaig quedar molt content i amb moltes ganes de fer-ho bé.

Com et vas trobar sobre el camp?

Bé. Era un camp molt complicat, perquè encara no han perdut, i sabíem que era un partit difícil. Feia temps que no jugava un partit oficial i eren companys nous, però les sensacions van ser bones tot i que encara hi ha molt marge de millora per part meva.

Pels qui no et coneguin, quin és tipus de jugador és Rubén Martínez?

Sóc un jugador amb bon tracte de la pilota. M’agrada treballar en equip i com a jugador de banda intento desequilibrar tant com puc i rebre passades a l’espai per estirar el camp. M’agrada molt entendre’m amb els companys i donar assistències de gol.

Com ha estat el teu procés al club?

Ja coneixia a dos companys, Ton Alcover i Joaquín Calderón, i hi ha un molt bon vestidor. M’han tractat molt bé des del primer moment i hi ha bon rotllo dins l’equip, cosa que és molt important.

Què t’ha cridat més l’atenció als primers dies al Sant Andreu?

M’estic adaptant i he fet uns pocs entrenaments, però es nota que és un club gran dins de Catalunya i un projecte il·lusionant. També m’ha agradat molt la solidesa defensiva.

Quan se’t proposa de venir al Sant Andreu?

És tot molt recent i ràpid. Jo marxo a Indonèsia, a primera divisió, però quan estic allà no m’acabo d’adaptar i no m’agrada. Llavors decideixo tornar, Rubén García em coneixia i Marcos es va posar en contacte amb el meu representant. A partir d’aquell moment tot va ser molt ràpid. Tots dos teníem interès i va ser fàcil arribar a un acord.

L’oferta d’Indonèsia va ser al mateix mercat d’hivern?

Sí. Vaig viatjar el dia 27 de desembre i vaig estar uns 10 dies allà. En veure que no estava còmode i era un fitxatge només per 10 mesos no em va convèncer. Tinc 25 anys i crec que tinc molt per fer. Tenia il·lusió de buscar altres reptes dins d’Espanya.

Has estat diversos mesos a l’atur, des de principis de temporada. Com es manté un jugador en forma quan està tan temps aturat?

És una situació complicada, perquè si estàs lesionats ja saps que no pots jugar. Però si estàs bé, entrenant, es fa dur no poder fer-ho. Vaig estar entrenant amb el Badalona, perquè coneixia l’entrenador, i després a Olot. El que ha de fer el jugador és pensar que es troba en una situació similar a la d’un jugador que no té minuts i ha de treballar al màxim per guanyar-se la confiança de l’entrenador. El meu repte era pensar en tornar a jugar al gener i, per tant, havia d’estar en plenes condicions. Malgrat això, entrenar no és el mateix que jugar i has d’agafar el ritme de competició. No obstant això, em trobo bé i vull agafar ràpid la forma.