Ràngel: “Al Sant Andreu vaig viure una de les millors temporades”
Barcelona (T.Martínez).- Àngel Rangel, actualment jugador del Swansea, però també exjugador d’aquesta casa, la UE Sant Andreu.
Primer de tot, suposo que estaràs content amb el partit de l´últim cap de setmana contra el Chelsea, un empat valuós.
Sí, un molt bon punt sabent que vam jugar contra els campions d’Europa. Està clar que eren els líders de la Premier. Hem tingut una setmana molt complicada contra el Manchester City, Liverpool i Chelsea, però és un gran punt que reflecteix els tres gran partits que hem fet contra aquests equips. Estem a mitja taula, jugant bé, estic molt content.
Podem parlar una mica de la teva carrera. Abans d’anar allà, vas començar a 3ª, també a 2ªB en diversos clubs, entre ells la UE Sant Andreu. Quin record tens de la teva estada a Barcelona?
La veritat és que tinc molt bones memòries. A nivell futbolístic puc dir que va ser la meva millor temporada al futbol català, d’acord amb que vaig fer 5 gols. Desafortunadament no van aconseguir entrar als play-off, però va ser una temporada molt bona, teníem un grup humà molt bo al vestidor i recordo l’entrenador, el Chechu, que va apostar molt per mi. I òbviament l’afició del Sant Andreu, que estaven al costat dels jugadors i a tots els camps on anàvem feien molt soroll. Com he dit, una de les meves millors temporades.
No sé si has seguit els resultats, lamentablement poc després va arribar el descens. Ara sembla que l’equip, ja a 2ª B, ja va una mica millor.
Sí, sempre vaig seguint els equips on he estat. Recordo l’any que vaig marxar al Terrassa, que el Sant Andreu va baixar, i no em va agradar. Però crec que ha canviat molt. Veig que el Sant Andreu té jugadors amb molta experiència a la categoria, sé que està el Morales i alguns jugadors més, i sempre intento seguir-los. Han estat sempre a la zona alta de 2ªB i tenen potencial per algun dia aconseguir l’ascens que tots esteu esperant. I a mi m’agradaria molt.
Segueixes en contacte amb els jugadors d’aquella època?
Doncs si et dic la veritat, de moment no. Abans quan estava al Facebook tenia més contacte amb els jugadors. Alguna vegada he parlat al Twitter amb el Morales, ens seguim l’un a l’altre i anem parlant per veure com van les coses. És l’únic amb qui tinc una mica de contacte, però tampoc gaire.
Després te’n vas al Terrassa i és d’allà d’on et fitxa el Swansea. I és una història curiosa, perquè venien a veure un altre jugador i es van quedar amb tu!
Sí, vaig tenir sort. Com diuen, vaig estar al moment oportú al lloc oportú. Va ser un Terrassa-Benidorm. El Robert Martínez, que era l’entrenador del Swansea, venia a veure en Jorge Molina, el davanter del Benidorm que ara està al Betis. Vaig fer un gran partit, vaig fer una assistència, vaig estar prou bé. I vaig rebre la seva trucada, em va explicar el seu projecte del Swansea. Jo no sabia res del País de Gal·les, res del Swansea... Però em va fascinar el que em va explicar i vaig veure que em podia obrir una porta a la meva carrera. Sabia que anant allà l’únic que podia perdre era agafar la maleta i tornar cap a casa, però al menys aprendria anglès. Vaig tenir la sort d’acceptar-ho, vaig emprendre una nova aventura a la meva carrera i dia a dia ho he anat disfrutant. Tot ha anat bé fins el dia d’avui.
Com va anar l’adaptació a la cultura i al futbol? Debia ser molt diferent.
Vaig tenir sort que dins el camp em vaig adaptar molt ràpidament. Vaig arribar a la 2ªB, la League One, i sincerament el nivell tàctic de la categoria era molt baix. I clar, si ets un lateral ofensiu a qui li agrada atacar, i d’un nivell tàctic prou bo... doncs em vaig adaptar molt ràpidament. Realment va ser el primer any un dels més importants. Vaig ser nominat al millor lateral dret de la lliga, vam acabar campions i vam pujar a 2ª divisió, cosa que a Espanya i Catalunya no havia aconseguit mai, i això em va donar molta confiança per a continuar.
Fora del camp, la cultura és molt diferent. Tens un clima horrible, està plovent casi cada dia, fa molt fred, es fa de nit a les sis de la tarda. És un altre estil de vida. És molt diferent i era una barrera molt complicada, però amb uns quants mesos em vaig adaptar a l’idioma i vaig veure que realment estava al lloc on havia d’estar.
Després de l’ascens a 2ª divisió vau estar unes quantes temporades i se’n va anar el Roberto Martínez al Wigan. Com et va afectar la seva marxa? Et vas repensar seguir al club, seguir-lo al Wigan si hi va haver una oferta?
No em va sorprendre perquè es veia que era un entrenador que anava cap a la Premier. És un gran entrenador, a més era jove i havia fet coses importants al Swansea. Vaig rebre la seva trucada per dir-me que marxava del club i realment ell ho va intentar, em va intentar fitxar. Però el problema que tenia era que el president del Swansea no estava per la labor de vendre jugadors i això era perquè el club estava molt ben sanejat i no tenia cap problema econòmic. I bé, vaig intentar sortir del club per marxar a la Premier amb el Roberto, però no es va poder concretar.
Sabia que amb la marxa del Roberto i a l’espera d’un nou entrenador havia de treballar més i guanyar-me la confiança del nou entrenador i aconseguir un ascens per al Swansea sabent que no podia anar enlloc més. Afortunadament va passar primer Paulo Sousa, un entrenador portuguès, i ens vam quedar a les portes del play-off. Després va venir en Brendan Rodgers, vam fer una gran campanya i vam arribar a la final de Wembley i vam aconseguir aquest ascens històric que vaig estar esperant des del primer dia. He tingut la sort que tots els entrenadors han comptat amb mi al Swansea, fins al dia d’avui. Estic passant un gran moment des del primer dia fins ara i s’ha d’aprofitar fins que es pugui.
I això de pujar jugant una final a Wembley ha de ser especialment bonic. Vau jugar-hi un parell de dies després que el Barça guanyés la Champions.
Sí. I més com a culer i català. Vam anar a visitar Wembley el dia següent a la final i sempre és bonic. El Barça va guanyar, vam anar allí i vam dir, jo especialment, que volia el doblet: jo volia el Barça i el Swansea. Va ser un dia, possiblement per a la meva carrera el més important, per les circumstàncies, vam pujar a la Premier. És un d’aquests moments que et canvia la vida i crec que només es pot superar guanyant un Mundial o una Champions. Va ser un dia molt especial perquè tota la meva família estava allà, hi havia 90.000 espectadors a l’estadi i guanyar aquesta gran final va ser sentir una cosa molt, molt important.
Comentaves que vau pujar a la Premier i vau fer una temporada magnífica l’any passat. Vau sorprendre tothom jugant molt bé i quedant força lluny de la zona de descens, que potser és on la gent que no us coneixia tant s’esperava que podríeu estar.
Sí, ningú s’ho esperava. Totes les cases d’apostes, des que estem a la Championship, a segona, ens donaven per equip que baixava de categoria. I sempre hem demostrar que el Swansea és un equip que a la categoria que està sempre és important. I com tu dius, és pel joc que hem fet. Som una plantilla que hem jugat junts durant moltes temporades, ens coneixem molt bé i els fitxatges que fan els entrenadors troben molt fàcil adaptar-se a l’equip. Això fa que el Swansea practiqui un futbol molt vistós i eficaç a la vegada. S’ha vist que l’any passat sabíem que no era fàcil, vam començar la temporada amb respecte als equips, una vegada ens vam deixar anar i vam veure que érem suficient bons a la categoria doncs vam donar la sorpresa als equips grans. Va ser una temporada que ningú esperava. Aquest any no serà tan fàcil perquè els equips ens coneixen una mica més, però fins a dia d’avui l’equip està bé, estem a mitjana taula i hem de seguir treballant.
Quants jugadors quedeu des que vau pujar de League One?
De League One encara n’hi ha. Tens Leon Britton, jo, Willians, Monk, Alan Tate... set o vuit jugadors que porten allí com a mínim com jo, 6 temporades. Un en porta 10 ja, un altre 8. Estan molt adaptats a la ciutat, a l’equip, aquests jugadors són institucions dins el club. Jo possiblement em podré considerar un més, en porto unes quantes també. És un club molt familiar, el vestidor, com he dit amb el Sant Andreu, és molt bo, molt humil i això fa que a l’hora de treballar sigui molt més fàcil.
Tan familiar que, com comentaven a Fiebre Maldini, que us canviàveu a un gimnàs de la ciutat.
Sí, et podria explicar moltes coses. Quan vaig arribar m’havia de netejar tota la roba jo, netejar les botes també, coses que a Tercera a Catalunya no m’havien passat mai. Després tens el teu propi estadi, 20.000 espectadors que et segueixen molt, són molt fidels. Però és una mica sorprenent anar a entrenar al gimnàs públic, et dutxes amb els fans, amb els jubilats que cada dia t’estan parlant, a vegades et parlen bé i a vegades et rasquen una mica i bé, així és la cultura a Swansea. Possiblement és l’únic club al Regne Unit que té això. Però bé, has de buscar l’equilibri: saps que això es podria millorar, però estàs jugant a la Premier, competint amb els millors clubs del món, possiblement una de les millors lligues, i això et fa sentir un jugador molt important al futbol. Crec que això millorarà molt lentament, però s’accepta.
Deu impactar entrenar amb Michael Laudrup, un dels mites del futbol. Això imposa?
Imposa als primers dies, jo sóc culer i és un dels ídols juntament amb l’Stoichkov i companyia i realment als primers dies estàs una mica nerviós perquè fa 20 o 15 anys enrere l’estaves seguint com un ídol. Però tan aviat com comences a entrenar amb ell aquests nervis marxen, ja passa a ser el teu manager, el boss, i t’adones que és una persona més que vol treballar, que realment també confia en tu com a jugador. Sí que és veritat que al principi estàs amb la tensió aquesta, però és una gran persona i entrenador i fins el moment ha demostrat que com a jugador va ser un crack i com un entrenador segueix sent-ho.
Pel que fa als companys espanyols de la plantilla, tots són més nous que tu. Suposo que els has ajudat pel que fa a l’adaptació.
Sí i ho han notat bastant. Estan molt agraïts amb mi perquè òbviament cap d’ells parla l’anglès encara i jo els intento ajudar al màxim, com em va passar a mi quan vaig arribar allà. Érem els Bussy (Guillem Bauzà), l’Orlandi i jo i l’únic que parlava l’anglès era el Bussy. Aquí faig el mateix. Quan tenen una entrevista intento fer de traductor, els he ajudat a amb el tema d’obrir-se un compte al banc, amb el telèfon i les coses bàsiques per adaptar-te al país.
Dins el camp han fet com jo, s’han adaptat molt ràpidament, el Michu ha està sent un dels pichichis de la categoria, el Pablo cada dia va a més i l’últim dia va marcar contra el Chelsea, i el Chico està demostrant que darrere és una roca. L’Spanish Armada, que diuen allà, està fent a dia d’avui un gran futbol. Estic veient que s’estan adaptant molt bé. Estic content que els estic ajudant i tot just estem fent coses importants.
Al Michu se’l veu preocupat per la situació de l’Oviedo, actualment en un moment molt delicat?
Sí, ell és seguidor de l’Oviedo. És el seu club de tota la vida i em va comentar que està intentant ajudar i em sembla que va comprar algunes accions juntament amb el Cazorla i algú més. Estan intentant que el club se salvi i vagi endavant. Quan tens aquest amor pel club, fas el que sigui. No sé si vosaltres al Sant Andreu faríeu el mateix, però suposo que ho faríeu. És trist veure un club tan històric com l’Oviedo que estigui patint així, però així és la vida. El país està anant així també i és la reflexió del que està passant ara a Espanya.
És un moment molt delicat per ells i per molt clubs. Moltes gràcies per l’entrevista.
Moltes gràcies a vosaltres.
