Luso: “Espero que el Sant Andreu torni a optar a la promoció”

Barcelona (G.Pérez).- Luis Eduardo Delgado ‘Luso’ va ser un dels jugadors claus en el millor Sant Andreu dels darrers anys, el que, amb Natxo González a la banqueta, va aconseguir l’ascens a Segona B, un campionat d’aquesta categoria i la disputa de dues fases d’ascens a Segona A, quedant per dues ocasions molt a prop del somni. El lateral va brillar en aquell equip i això li va servir per fixat per equips d’elit. Primer el Girona i, després, el Còrdova. Amb l’equip andalús va assolir l’ascens a Primera, on debutarà aquesta temporada. El jugador ha parlat per RTV Esports de les seves sensacions i el seus records del Narcís Sala.

Com vas viure l’experiència de l’ascens a Primera i tot el que va succeir a l’estadi de Las Palmas?

Amb molta emoció i nervis. Estava a la grada per culpa d’una lesió i, quan vaig veure que s’aturava el partit per la invasió i ja estàvem al descompte, vaig pensar que allà acabava tot. I, tot i això, vam marcar el gol. Fins cinc minuts després, no vaig reaccionar.

Quan jugaves al Sant Andreu, pensaves que algun dia arribaries a Primera?

La Primera Divisió la veia molt llunyana, sempre ha estat un somni que, llavors, semblava inabastable.

Segueix al Córdova i, per tant, aquest any potser et toca jugar amb ex companys del Sant Andreu com Lanzarote o Abraham...

Sempre és especial trobar-te amb companys del Sant Andreu. Van ser tres anys on vam ser una família. A Lanzarote l’he anat veient i sé que, on va, deixa marca.

Segueixes al Sant Andreu?

I tant. De fet, el meu inquilí és Mikel Azparren. Les coses són molt diferents a la meva època. Teníem un capital major. L’any passat va ser difícil però el Sant Andreu és un equip molt consolidat i mai em vaig creure que acabés baixant. Espero que, amb els nous dirigents, puguin optar de nou a la promoció.

Quins records tens?

Molts, i són inesborrables: l’ascens a Segona B, la Copa Catalunya, ser campions de lliga... Anar pel carrer i veure la il·lusió dela gent del barri. I també que érem un vestidor genial.

T’agradaria tornar algun dia?

Per descomptat. On t’han tractat bé sempre és bonic tornar, ja sigui com a jugador o com a rival o aficionat. Haver format part d’un club històric i particular com el Sant Andreu és un orgull per a mi.