D’estadístiques i males ratxes

Barcelona (G.Pérez).- L’empat a zero contra l’Espanyol B va suposar una important decepció per al Sant Andreu, sobretot pel penal errat al final que hagués suposat la victòria –curiós, per cert, que les dues úniques penes màximes xiulades enguany favor dels quadribarrats han estat contra filials, fora de casa i s’han fallat-. El resultat, però, evita que el conjunt de Miguel Álvarez hagi signat la pitjor ratxa de derrotes del segle. Feia catorze temporades que no es perdien cinc partits consecutius.

Concretament, cal remuntar-se als inicis de la lliga 2001-02. Amb Xavi Torrijos a la banqueta i un equip amb homes destacats com Manel Expósito, Ángel o Toni Polo entre d’altres, el Sant Andreu afrontava amb il·lusió la temporada. El començament, però, va ser tot un malson. Es van encaixar cinc derrotes consecutives i algunes molt doloroses: Vilassar (2-1), Gavà (0-4), Manlleu (2-1), Palamós (1-3) i Cornellà (3-2). La victòria en el derbi contra l’Europa (2-1) va trencar la mala ratxa però no la dinàmica negativa d’un conjunt que, després de dos canvis d’entrenador –primer Xavi Julià va substituir Torrijos i, posteriorment, va arribar Roberto Puerto- va protagonitzar una espectacular remuntada. En la segona volta, l’equip va passar de ser cuer a classificar-se per a la promoció d’ascens i, de fet, a punt va estar de pujar a Segona B, èxit que va impedir la derrota al camp de l’Orihuela en el darrer partit de la fase d’ascens.

Des de llavors, els seguidors del Sant Andreu havien viscut mal moments, ningú ho nega, però cap com l’actual. D’una banda, l’actual posició de fanalet vermell que es va passar a ocupar el diumenge després de la victòria de l’Il·licità a Palma no s’havia viscut gairebé mai. Només un cop, a la 2006-07 es va ocupar la darrera posició en la taula després de perdre contra l'Eldense (2-0) en la primera jornada del campionat. Curiositats de la vida, tots dos equips acabarien baixant a Tercera.

També es va partir molt la passada temporada, la 2013-14. Es va encadenar fins a quatre partits seguits perdent contra Reus (0-1), Llagostera (2-0), Llevant B (0-1) i Il·licità (2-0). Tot i això, l’equip, de la ma de Martí Cifuentes, va reaccionar també i va aconseguir la permanència.

Enguany, però, la situació és crítica. Cuer a Segona B i a manca de sis partits pel final de lliga. Només una remuntada històrica serviria per canviar-ho. Guanyar sis partits consecutius no és impossible però l’últim cop que es va produir va ser, justament, en un final de campionat. A la lliga 2004-05, a Tercera Divisió, els de Chechu Soldevila van sumar sis victòries que van permetre jugar la fase d’ascens i pujar, posteriorment, de categoria.

Ara bé, estadísticament parlant, no hi ha dubtes. Si alguna temporada s’assembla a aquesta és la 96-97. Llavors, entre la jornada 14 i la 30 es van encaixar tretze derrotes i només es van sumar quatre punts, ratxa molt i molt similar a la que travessa l’equip.