Dani Ballart: “La nostra metodologia és molt més exigent”

Barcelona (T.Martínez).- Daniel Ballart és l’entrenador de l’equip femení de waterpolo del CN Sant Andreu en categoria cadet-juvenil i també segon entrenador de Javier Aznar en l’absolut femení. Ballart ha atès Ràdio Trinitat Vella aquesta setmana per explicar l’experiència de les jugadores del seu equip a Grècia, on van viatjar el passat mes de desembre.

Què han après les jugadores en aquest stage?

Han après que després de l’esport, tots tornem a ser amics. La importància de l’esport és que no només has d’aprendre a nivell tècnic i tàctic, sinó que també hem de fer amics. És un valor humà molt important que ens dóna l’esport i ens acompanyarà la resta de les vides. Les noies van fer encara més bones relacions amb les gregues, ja que van estar dormint cadascuna en una casa de les noies d’Olimpiacos. Van conèixer les seves famílies i van dormir sota el mateix sostre. A nivell esportiu, han après que sense actitud i sense una gran força física dins de l’aigua és difícil tenir opcions de guanyar un partit de waterpolo.

En aquest cas, el país escollit ha estat Grècia. Quines diferències hi ha nivell competitiu respecte aquí?

A nivell de competició, la nostra lliga és bastant més forta: molts més equips, molt més organitzada, amb molta més competitivitat. Ells admiren la nostra competició estatal. I no només admirada a Grècia, sinó arreu del món. Allà, des de fa molts anys, estan cuidant molt la forma de treballar la tècnica. En breus anys substituiran la selecció espanyola de dalt de tot dels podis. No estan dotats de gran pes, però ho supleixen amb velocitat, tècnica i ordre.

Hi ha hagut partits a pista descoberta al desembre. Com es treballa amb aquest condicionant extra?

Jugar en una piscina descoberta se’ns fa estrany. Aquestes condicions fan resistent l’entrenador, que està a dos graus sota zero fora de l’aigua i davant del mar. La gran sort del waterpolo és que en un medi com l’aigua, les jugadores estan a uns 28 graus: s’hi estava millor allà dins que fora. L’important ha estat jugar partits d’hora i mitja, matí i tarda, contra unes noies fortes físicament i també en l’aspecte tècnic. Les noies s’han adonat que la feina feta a casa és més que bona.

És el primer cop que sortiu en una experiència d’aquest tipus?

Desconec què ha fet el club al passat. Nosaltres ens vam incorporar fa quatre mesos i és un desig nostre, bàsicament del director de la secció, Javier Aznar. Volíem que les categories tinguessin experiències a altres punts d’Europa. Així coneixem noves maneres de jugar al waterpolo. En aquest cas, aprofitant les amistats que he pogut fer a nivell internacional, ens vam posar en contacte amb un equip grec, inicialment Vouliagmeni, una de les grans reines d’Europa. Davant la impossibilitat que ens vam trobar, vam optar per Olimpiacos, que actualment és l’equip campió de la segona competició europea i que està fent una gran tasca en categories inferiors.

Com a segon entrenador de Javier Aznar a l’equip absolut femení, com valores el que portem de temporada a la Divisió D’Honor?

No hem acabat la primera volta, però la nostra intenció és estar dins dels quatre primers equips que donen accés a jugar competició europea l’any vinent. De moment estem dins i hem plantat cara a equips importants. El Sabadell és intocable, però estem contents amb la resposta de les noies, perquè per elles no ha estat senzill el canvi en l’organització de l’estructura femenina. Som dos nous entrenadors, amb idees absolutament diferents i amb una metodologia de treball diferent, molt més exigent. Però les noies ho han rebut amb una gran predisposició.

Aviat hi ha la Copa de la Reina a la Piscina Pere Serrat. Fa il·lusió?

Sobretot pel dia del sorteig, que és com La Grossa de Nadal. Estem tots amb els dits creuats perquè tenir un quadre en què evitem el CN Sabadell i tenir opcions d’arribar a una final somiada a casa.