Brenton Cabello: "Seria genial poder compartir uns Jocs Olímpics amb el meu germà"
Ahir vam entrevistar el nedador olímpic Benton Cabello al Paraules d'Esport de Ràdio Trinitat Vella. Cabello té 30 anys i està pensant en el seu futur. Lluny de voler deixar la piscina el nedador del Club Natació Sant Andreu s'ha marcat el repte personal d'assolir la marca mínima per anar als Jocs Olímpics de Londres 2012, el que segons ell seria la cirereta a la seva carrera.
4 medalles al Trofeu Alejandro López. Bon moment de forma per començar la temporada.
La veritat és que sí, ens hem posat les piles. L’any passat estava una mica a mig gas per arribar a aquest any olímpic, i cremar aquest últim cartutx, perquè suposo que deixaré l’esport d’elit aquest any, i treballar i nedar alhora són coses incompatibles. I a part de que ja són 20 anys a la natació i 12 a la natació d’elit. Ens estem posant en forma amb bones marques en aquest cap de setmana, i amb il·lusió de cara al març a veure si podem fer la marca per anar a Londres!
Com veus l’equip del CN Sant Andreu d’aquesta temporada?
Bastant bé. A part dels de sempre, hem recuperat algun nedador que estava lesionat l’any passat, i el jovent, que estan entrenant tots junts. Esperem que per la Copa d’Espanya, que hem guanyat 6 anys consecutius i l’any passat vam quedar segons, puguem estar al capdamunt un altre cop.
Tu mateix has dit que portaves molts anys a la natació, però aquest estiu hi ha una cita molt important per tots els esportistes, que són els JJOO de Londres 2012. Hi vols anar? Et veus amb forces?
Sí, la veritat, per això estem aquí matxacant-nos. L’objectiu ideal seria retirar-me a Londres: què millor que amb uns Jocs Olímpics. Jo sé que és molt difícil, perquè vaig estar 9 anys per aconseguir ser olímpic, i al final vaig anar a Pekín, i és la il·lusió de poder participar. A veure si mon germà pot fer la mínima, i compartir als Jocs els dos junts. Hem anat a totes les competicions a nivell internacional junts: campionats del món, jocs del Mediterrani, Campionats d’Europa... I això és el més gratificant: poder compaginar-ho i compartir l’experiència amb el teu mateix germà. Ens queda l’experiència de l’Olimpíada, que vaig viure com l’experiència més important de la meva trajectòria esportiva, i m’agradaria viure-la amb ell i retirar-me. Lluitarem per intentar fer el temps: són condicions molt difícils, perquè només ens deixen una oportunitat per part de la Federació. Tot t’ho jugues en una carta: un dia, una hora, quatre anys de la teva vida esportiva d’entrenaments... Això lògicament és un handicap bastant important: és Espanya, diferent a altres països, i és el que hem de lluitar nosaltres. A veure si podem aconseguir-ho: seria el cim de la meva carrera esportiva.
Com és competir amb el teu germà Alan? Hi ha molta competitivitat? És més aviat una relació de protecció?
És un luxe. Som rivals, i a més nedem la mateixa prova, i això és el colmo, que el teu germà nedi la mateixa prova i a més et tregui rècords d’Espanya: és curiós. Sempre hi ha hagut molt bona relació, sempre l’he estat recolzant, donant consells, i hi ha molt bon rotllo. I un orgull per mi, que el germà petit et jubili, i que no sigui un altre, i que tot quedi a casa. Sempre podré dir a la taula de rècords que és un error topogràfic, que en comtes d’A. Cabello, era B. Cabello.
Hem parlat del teu futur a la natació, però t’has arribat a entrenar en triatló?
És un esport que em crida l’atenció. Per temes de feina estic més pròxim al triatló, i col·laborant amb el Javier López-Noya, tricampió del món. Vaig provar-ho i em vaig enganxar i vaig dir: per què no? Vaig fer el Challenge de Barcelona-Maresme al tram de natació, i vaig fer el rècord de l’aigua. El que és nedar i la bici, encara em salvo, estic dels primers. Però el que és el córrer... això és el que hauria de millorar bastant! He fet triatló per donar un estímul diferent al cos, canviar una miqueta, i així no estàs amb la monotonia de fer metres i metres a l’aigua.
Vas ser la primera entrevista a la història dels esports a Ràdio Trinitat Vella, avui hem tornat a parlar amb tu. Segur que et queda corda per estona, Brenton, i esperem tornar a parlar amb tu per saber com portes la preparació per ser olímpic un cop més a Londres 2012.
Moltíssimes gràcies a vosaltres: és un honor. La primera entrevista encara m’en recordo, i que sigueu així recolzant l’esport del Districte de Sant Andreu.