A la caça de dos davanters
Barcelona (G.Pérez).- El Sant Andreu 2014-15 ja disposa de 20 jugadors. Després que s’oficialitzés la incorporació dels quatre futbolistes que estaven entrenant a prova (Arthur, Felipe, Jefferson i Leal), per tancar la plantilla només queden dues peces. Ara bé, són dos fitxatges tant esperats com decisius: els homes gol.
Perquè, ara mateix, la plantilla quadribarrada no disposar de cap jugador que sigui un davanter pur i dur. Fins ara, en els dos amistosos disputats, mitges puntes com Xavi Jiménez, Puerto o Guzmán han ocupat aquesta posició però queda clar que aquesta solució provisional ha de ser, justament, això, una sortida temporal a l’espera que es concretin les dues contractacions esperades.
I és que, tenir un home gol, un davanter que asseguri una xifra de dianes de dos dígits ha estat sempre un bon presagi per al Sant Andreu, al menys en les darreres temporades a Segona B. Per exemple, a la temporada 2008-09, en la qual l’equip entrenat per Natxo González va classificar-se per disputar la promoció d’ascens, els 13 de Lanzarote, acompanyats del 10 d’Eloi Fontanella van ser claus en els bons resultats de l’equip.
Una temporada més tard, la 2009-10, va ser Mayor l’home gol. I de quina forma. No només va ser el pitxitxi de l’equip sinó també del grup 3. Amb 22 (21 en lliga regular i 1 a la promoció) dianes, moltes d’elles decisives. El Sant Andreu va quedar aquell any campió del grup i només els mals arbitratges contra la Ponferradina i el Barcelona B van esvair el somni de l’ascens.
La temporada 2010-11, la darrera de Natxo González, també va tenir un home gol. En aquest cas, sorpresa. David Miguélez ja havia demostrat la seva extraordinària qualitat com a mitja punta però aquella campanya es va destapar el seu olfacte golejador. En total, va anotar 14 dianes. La resta de companys, però, no van tenir tanta punteria, el que explica que, al final, l’equip no aconseguís tornar a disputar la fase d’ascens.
Ja en l’època Camino, i en la primera etapa de Pere Belmonte ‘Piti a la banqueta, dos davanters van destacar. El primer any, 2011-12, va ser Marcos. El de Pollença, en la que era la seva tercera etapa al Narcís Sala va culminar la campanya amb 15 gols. Un rendiment que li va servir per fitxar pel Nàstic.
Semblava, doncs, que el Sant Andreu s’havia quedat orfe d’home gol, però no era així. El tenia. Al mercat d’hivern de la 2011-12 havia arribat provinent del Gavà Edgar Hernández. Els primers mesos, tot i l’excel·lent tasca de treball que feia en pro de l’equip, les estadístiques golejadores no van ser bones. A la 2012-13, però, tot va canviar. A la seva feina, es va sumar la punteria i un total de 16 gols. El rendiment li va servir per fitxar pel Sabadell, a Segona A.
I, en canvi, la temporada passada tothom va poder comprovar el que pot significar no tenir aquesta figura de davanter golejador. El màxim anotador de l’equip va ser un Francis Ferrón que va marxar al mercat d’hivern. La resta de jugadors no es van apropar ni de lluny als dos dígits. Els problemes per marcar van ser un llast molt important per un equip que a punt va estar de costar molt car.
Per això, s’entén que el cos tècnic estigui apurant a l’hora de trobar dos davanters. Es volen jugadors de garanties. I tot apunta que, a l’igual que la majoria de la resta de fitxatges, es busquen puntes amb experiència a Segona B. Noms, per ara, no han transcendit. Caldrà veure si torna a haver sorpreses, com ja ha passat amb alguna de les incorporacions realitzades fins el moment.